El Tribunal Suprem posa llum a una situació poc clara fins ara, sobretot entre entitats propietàries d’immobles a la ciutat de Barcelona. Confirma que les entitats que estiguin acollides en el règim fiscal de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, queden exemptes de pagar l’IBI (Impost sobre els Béns Immobles), corresponent a aquells immobles que siguin de la seva propietat i que tinguin llogats a terceres persones.
L’actual sentència indica que aquesta exempció ja està recollida expressament a l’article 15 de tributs locals de la Llei 49/2002. Per tant, s’hi ha d’aplicar a totes les entitats que estan sota aquest règim fiscal (fundacions, associacions amb Declaració d’Utilitat Pública, federacions esportives i organitzacions no governamentals de desenvolupament):
“Estaran exempts de l’Impost sobre Béns immobles els béns dels quals siguin titulars, en els termes previstos en la normativa reguladora de les Hisendes Locals, les entitats sense fins lucratius, excepte els afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l’Impost de Societats (IS)”.
La sentència aclareix que els rendiments obtinguts dels immobles que tenen les entitats no lucratives, per exemple, a través del lloguer, no es poden considerar activitat econòmica. És a dir, que no queden fora de l’exempció de l’IS. Això, al seu torn, significa que tampoc queden fora de l’exempció de l’IBI.
En aquest sentit, la sentència també indica que els rendiments que les organitzacions sense afany de lucre obtenen dels immobles són independents de l’activitat que hi desenvolupi el llogater. Per exemple, si una fundació té en propietat un immoble urbà que lloga a una empresa que desenvolupa una activitat econòmica, els diners obtinguts del lloguer estan exempts de pagar l’IS. En conseqüència, la fundació no hauria de pagar l’IBI.
El Tribunal Suprem tampoc considera que aquesta exempció sigui una ajuda de l’Estat i, per tant, no incompleix el TFUE (Tractat de Funcionament de la Unió Europea).
Aleshores, per què s’ha cobrat l’IBI fins ara?
En els darrers anys, alguns ajuntaments com el de Barcelona en certs casos han cobrat l’IBI a les entitats sense ànim de lucre que llogaven els seus immobles a terceres persones que podien desenvolupar activitats econòmiques en aquests espais, tot i tenir el règim fiscal de la Llei 49/2002.
Per poder cobrar aquest impost, els consistoris es basaven en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europa de 27 de juny de 2017. Però, de fet, la sentència no era relativa a l’IBI, sinó a l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a les entitats religioses de l’Església catòlica (que tenen les seves particularitats fiscals). Aquesta sentència estableix la no exempció de l’ICIO per a l’Església catòlica per considerar-la una ajuda de l’Estat i alguns ajuntaments han interpretat el mateix per a l’IBI de les entitats no lucratives.
En definitiva, s’interpretava que l’exempció de l’IBI era una ajuda de l’Estat i que els diners obtinguts per part de les entitats no lucratives gràcies al lloguer d’immobles a terceres persones amb activitat econòmica no eren rendes exemptes. Aleshores, no quedaven exemptes de l’IBI.
Això, malgrat destinar els beneficis obtinguts a l’activitat social principal de l’organització i tot i el que estableix la Llei 49/2002 a l’article sisè:
“Estan exemptes de l’Impost de Societats les següents rendes obtingudes per entitats sense fins lucratius: […] Les procedents del patrimoni mobiliari i immobiliari de l’entitat, com són els dividends i participacions en beneficis de societats, interessos, cànons i lloguers.”
Per tant, davant d’aquesta sentència vinculant caldrà una rectificació per part dels ajuntaments que hagin dut a terme aquesta pràctica i la devolució dels impostos cobrats inadequadament.