Las organizaciones sin ánimo de lucro deben tener en cuenta el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA) cuando desarrollan actividades económicas. Conocer qué operaciones están exentas, cuándo hay que presentar declaraciones y en qué casos se puede deducir el impuesto es fundamental para gestionar correctamente la fiscalidad de la entidad. En caso de dudas puedes contactar con nuestro servicio económico.
Una asociación o fundación puede tener obligaciones relacionadas con el Impuesto sobre el Valor Añadido (IVA) aunque no tenga fines lucrativos. Para saber si debe aplicar este impuesto, hay que analizar los bienes que vende, los servicios que presta y las características de cada operación.
La normativa no establece una exención general del IVA para todas las entidades del tercer sector. En cambio, determina qué actividades quedan sujetas al impuesto y en qué circunstancias se pueden aplicar exenciones.
Esta distinción también afecta a los gastos de la organización, ya que pagar IVA en una compra no implica necesariamente poder deducirlo.
¿Cómo afecta el IVA a las entidades sin ánimo de lucro?
L’IVA és un impost sobre el consum. Per tant, el fet que una entitat no tingui finalitat lucrativa no determina per si sol si una operació està subjecta o no a l’impost.
Quan una entitat desenvolupa una activitat que comporta l’ordenació o l’organització per compte propi de mitjans materials o humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, pot tenir la consideració d’empresària o professional a efectes de l’IVA.
Això pot comportar que l’entitat hagi de repercutir IVA en determinades operacions, és a dir, afegir l’impost al preu que cobra a la persona o organització destinatària.
Al mateix temps, l’entitat pot suportar IVA quan compra béns o contracta serveis. Ara bé, no tot l’IVA suportat és necessàriament deduïble. El dret a deduir-lo dependrà, entre altres qüestions, de la destinació dels béns i serveis adquirits i de les operacions de venda que faci l’entitat.
Per tant, una mateixa entitat pot desenvolupar activitats amb tractaments diferents davant de l’IVA. Aquest és un aspecte especialment important en el tercer sector, on poden conviure activitats subjectes i no exemptes amb altres d’exemptes.
¿Qué operaciones pueden estar sujetas a IVA?
La Llei de l’IVA estableix que estan subjectes a l’impost els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats en el seu àmbit d’aplicació per empresaris o professionals a títol onerós en el desenvolupament de la seva activitat. Dit d’una altra manera, tot allò que representi una venda.
Per a una entitat del tercer sector, això significa que cal analitzar les activitats concretes per obtenir ingressos que desenvolupa. No n’hi ha prou amb comprovar que jurídicament és una associació o fundació.
También es importante diferenciar entre:
- Una operación sujeta y no exenta, en la que generalmente se deberá repercutir IVA.
- Una operación sujeta pero exenta, en la que la ley establece que no se debe repercutir el impuesto.
- Una operación no sujeta, que es aquella que no corresponde a una venta y que, por tanto, queda fuera del ámbito de aplicación del impuesto.
Esta distinción es especialmente relevante porque las consecuencias sobre el derecho a deducir el IVA soportado pueden ser diferentes.
¿Cuándo hay que repercutir el IVA?
Quan una operació de venda està subjecta i no exempta, l’entitat ha de repercutir l’IVA que correspongui. Això implica aplicar el tipus impositiu corresponent sobre la base imposable i incorporar la quota de l’impost a la factura.
Actualment, el tipus general de l’IVA és del 21%. La normativa també preveu tipus reduïts del 10% i del 4% per a determinats béns i serveis, a més d’altres tipus previstos amb caràcter temporal per a operacions concretes.
No és l’entitat qui pot escollir quin percentatge aplica. El tipus d’IVA depèn de l’operació concreta. Per exemple, l’Agència Tributària situa al 10% determinats serveis de vendes d’entrades a teatres, concerts i altres espectacles culturals en viu, mentre que altres serveis poden estar subjectes al tipus general o gaudir d’una exempció.
Por este motivo, antes de facturar una nueva actividad o servicio, conviene comprobar cuál es su tratamiento a efectos del IVA.
¿Qué operaciones pueden estar exentas?
Una operació pot estar subjecta a IVA però exempta quan compleix els requisits d’alguna de les exempcions establertes legalment.
Aquesta qüestió té una importància especial per a les entitats sense ànim de lucre, ja que la Llei de l’IVA preveu exempcions que poden afectar determinades activitats relacionades amb l’assistència social, l’educació, la cultura o l’esport, entre altres àmbits quan, qui la factura, és considerada una entitat de caràcter social, segons els requisits i condicions establerts a l’article 20.tres de la Llei de l’IVA.
El fet de que es pugui aplicar una exempció en les operacions que fa l’entitat no significa que els seus proveïdors deixin de repercutir-li IVA en les compres. En moltes de les exempcions interiors, l’entitat no repercuteix IVA en l’operació i, en aquest cas, tampoc té dret a deduir l’IVA suportat vinculat a aquesta activitat.
Per la seva importància i complexitat, les exempcions de l’IVA aplicables a les entitats del tercer sector convé tractar-les i analitzar-les específicament.
¿Cómo se liquida el IVA?
Quan una entitat està obligada a autoliquidar l’IVA, el model de referència és actualment el model 303 de l’Agència Tributària. Cal recordar que, llevat que prèviament s’hagi fet una alta al cens d’hisenda com a obligat de presentar aquesta declaració, les entitats que no fan cap activitat subjecta i no exempta d’IVA, no han de presentar el model.
En termes generals, l’autoliquidació posa en relació l’IVA meritat o repercutit en les operacions de venda de l’entitat amb les quotes d’IVA suportat a les seves compres que tingui dret a deduir.
La periodicitat pot variar en funció de les circumstàncies de cada subjecte passiu, tot i que per a la major part de les entitats la presentació és trimestral. Per això, cada organització ha de comprovar la seva periodicitat i els terminis que li corresponen.
També existeix el model 390, de declaració resum anual de l’IVA. No obstant això, no totes les entitats obligades a presentar el model 303 han de presentar necessàriament el 390, ja que la normativa preveu supòsits d’exoneració com, per exemple, les que facturen amb IVA exclusivament operacions d’ingressos procedents dels lloguers o arrendaments.
¿Cuándo se puede deducir el IVA soportado?
Una entitat que suporta IVA en les seves compres no sempre se’l pot deduir. Per poder exercir el dret a deducció s’han de complir els requisits establerts per la normativa.
Entre altres qüestions, els béns i serveis adquirits han d’estar vinculats a activitats que generin dret a deducció, és a dir, les vendes que estiguin subjectes i no exemptes d’IVA i l’entitat ha de disposar de la documentació justificativa corresponent, en forma de factura que compleixi amb tots els requisits que estableix el Reglament de Facturació.
Per tant, cal evitar una simplificació habitual: pagar IVA en una compra no significa que l’entitat pugui recuperar-lo automàticament en l’autoliquidació.
La situació pot ser més complexa quan una entitat desenvolupa simultàniament operacions que generen dret a deducció i altres que no en generen. En aquests casos pot ser aplicable la regla de prorrata, regulada als articles 102 i següents de la Llei de l’IVA, en les seves variants de prorrata general o prorrata especial.
Amb la modalitat de prorrata general, el percentatge de deducció es determina a partir de la proporció entre les operacions que originen dret a deducció i el conjunt d’operacions que s’han de computar per calcular-la. La normativa també preveu una prorrata especial en determinades circumstàncies.
Por su complejidad, es recomendable analizar separadamente la prorrata que se quiere o puede aplicar cuando una entidad combina actividades con diferentes tratamientos ante el IVA.
Fuente: redactado por el equipo de Suport Tercer Sector a Xarxanet.
