La videovigilància s’ha convertit en una eina fonamental per a les entitats del tercer sector a Catalunya. Aquestes organitzacions, que inclouen des d’associacions sense ànim de lucre fins a fundacions, sovint fan servir la videovigilància per protegir els seus recursos, instal·lacions i, en alguns casos, per garantir la seguretat del personal que hi treballa, de les persones voluntàries i de les beneficiàries dels seus programes. No obstant això, aquesta pràctica està subjecta a una sèrie de regulacions i criteris que cal tenir en compte.
Què entenem per vídeovigilància?
La vídeovigilància és un sistema de seguretat que utilitza càmeres de vídeo per gravar i monitorar imatges en temps real. Es pot utilitzar en una gran varietat d’entorns, com ara espais públics, llocs de treball i instal·lacions privades.
Les entitats del tercer sector poden beneficiar-se de la vídeovigilància a l’hora d’identificar persones sospitoses, recollir proves i garantir la seguretat de les seves instal·lacions per a les persones treballadores, voluntàries i usuàries. Per exemple, les organitzacions que treballen amb persones vulnerables, com ara els infants o les persones grans, poden utilitzar la vídeovigilància per detectar i prevenir abusos.
Quina normativa regula la videovigilància a l’estat espanyol?
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, estableix els requisits en matèria de tractament de dades de caràcter personal mitjançant càmeres de videovigilància, incloent-hi l’obligació d’informar, en tot moment, que un espai disposa d’aquest sistema de gravació.
Concretament, l’apartat f de l’article 6.1 del RGPD informa que “la licitud del tractament és necessària per a la satisfacció d’interessos legítims perseguits per la persona responsable del tractament o per un tercer, sempre que sobre aquests interessos no prevalguin els interessos o els drets i llibertats fonamentals de la persona interessada que requereixin de la protecció de dades personals, en particular quan la persona interessada sigui un infant”.
Criteris a tenir en compte
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) estableix un seguit de criteris a l’hora de comptar amb sistemes de vídeovigilància en l’entorn laboral en matèria de protecció de dades personals:
- Legitimació: es tindrà en compte el dret a la intimitat i a la imatge de les persones treballadores i voluntàries.
- Dret a la informació: les entitats del tercer sector han de comunicar l’existència d’un sistema de vídeovigilància a través de cartells informatius. A més, les persones treballadores, voluntàries i la representació sindical també hauran de ser informades pels canals d’informació oficials de l’entitat en qüestió. Això implica proporcionar informació detallada sobre la finalitat de la videovigilància i com s’utilitzaran les imatges captades. A més, cal assegurar-se que les càmeres no captin més imatges de les necessàries per a les finalitats declarades.
- Instal·lació: les càmeres només poden captar imatges d’aquelles zones indispensables pel control laboral i mai podran ubicar-se en espais com lavabos, vestuaris o zones de descans de les persones treballadores i voluntàries.
- Sistema de gravació i visualització d’imatges: una persona autoritzada podrà accedir al visionat de les imatges. El sistema de gravació s’ubicarà en una zona vigilada i d’accés restringit. Les imatges estaran disponibles durant un mes des de que van ser gravades. La petició d’imatges per les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol es realitzaran en el marc d’actuacions judicials o policials.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.