Són recomanables les formes neutres, genèriques i dobles per una comunicació amb perspectiva de gènere
L’Institut d’Estudis Catalans defineix el llenguatge com la facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.
Aquesta definició ens deixa dos conceptes clars. Per una banda estem parlant d’una facultat de les persones humanes i per l’altra, del fet que és la forma d’expressar una idea, uns pensaments, una forma de sentir.
Només per aquest motiu, queda clara la importància que les nostres organitzacions treballin amb un llenguatge inclusiu, no sexista, que inclogui a totes les persones de la mateixa. És a dir, un llenguatge treballat amb perspectiva de gènere.
La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes parla de la necessitat d’utilitzar un llenguatge inclusiu en diversos àmbits. Als poders públics se’ls menciona als articles 3 i 15, a l’educació, a l’article 21, i als mitjans de comunicació, al 25.
Són només uns exemples que demostren la importància del llenguatge i que el converteix en una de les primeres mesures que les entitats haurien d’emprendre quan la pròpia llei les insta a vetllar per la igualtat efectiva en les seves organitzacions. Veiem sis punts amb els quals podem millorar el llenguatge.
1. Formes dobles
És molt habitual trobar-nos amb formes dobles, amb l’objectiu d’intentar no fer distincions de gènere. El problema d’utilitzar aquestes expressions (treballadors i treballadores, monitors i monitores, jugadors i jugadores….), o fins i tot les seves versions reduïdes (treballadors/es, monitors/es, jugadors/es…) és que es dificulta la fluïdesa tant de la comunicació oral com dels textos.
Per aquest motiu, el sentit comú, però també alguns manuals de llenguatge inclusiu com el de la Universitat Autònoma de Barcelona recomanen la seva utilització però amb cura de no caure a l’excés, oferint la possibilitat de combinar-lo amb altres fórmules, com la següent.
2. Formes genèriques i altres expressions
Aquesta és una opció molt més adient que l’anterior, tot i que potser requereix un grau més alt de preparació. Consisteix bàsicament en la utilització de fórmules genèriques que permeten la inclusió.
La més clara de totes és la utilització de la paraula “persona” amb un adjectiu o una frase subordinada que la qualifiqui. D’aquesta manera els treballadors i treballadores es converteixen simplement en persones treballadores, i els voluntaris o voluntàries en persones voluntàries.
3. Expressions despersonalitzades
Aquestes són expressions que també es coneixen amb el nom de neutres i que, evidentment, garanteixen la igualtat de tracte. És evident que hi ha expressions més complicades de despersonalitzar, però només amb una mica d’enginy podem aconseguir que les nostres comunicacions tinguin un caràcter totalment inclusiu.
La clau estarà en no pensar de forma individualitzada, sinó fer-ho en col·lectius, de manera més genèrica. Així, en lloc de dir “col·laboradors” direm “amb la col·laboració de”, en comptes de “benvinguts”, “us donem la benvinguda” o en comptes de “sol·licitant”, sol·licitat per”.
4. Els pronoms
Els pronoms són unes figures gramaticals que no tenen un referent fix, sinó que es refereixen a altres figures citades anteriorment. Això fa que ens trobem de manera molt habitual amb expressions com “tots van fer pinya”, “em plau convidar-lo” o “els que triguin menys temps guanyaran”.
Si ens fixem, de manera probablement inconscient estem donant gènere masculí a la persona que rep el missatge, obviant totalment el gènere femení. Un simple canvi de pronoms es suficient per arreglar-ho. “Tothom va fer pinya”, “em plau convidar-vos” o “qui trigui menys temps guanyaran” seran molt més adients pel nostre objectiu d’assolir un llenguatge inclusiu.
5. Estereotips
Els estereotips estan construïts a partir d’idees, prejudicis, creences o opinions preconcebudes que no es basen en l’objectivitat. La seva utilització és un dels errors més habituals que es produeixen en el llenguatge. No és infreqüent, per exemple, que a un club de futbol es parli de jugadors, exclusivament, i s’oblidin que al mateix club hi ha jugadores, simplement pel fet que aquest és un esport molt masculinitzat.
D’altra banda, tampoc podem oblidar aquelles paraules que tenen un significat molt diferent si s’associen a un home o a una dona. En català, per exemple, un fresc no té el mateix sentit que una fresca, o un qualsevol que una qualsevol. Tenir cura amb aquest tipus d’expressió més que un consell és una obligació.
6. Pressupòsits
Tot i que pugui semblar increïble, avui en dia segueixen existint determinades professions o figures que s’associen directament al gènere. Si fem una anàlisi de les mateixes, arribarem a la conclusió que la majoria de professions amb manca de prestigi tendeixen a ser assignades a dones i per tant tenen forma femenina, i en canvi, a aquells llocs de més prestigi succeeix el contrari.
És habitual sentir a parlar, per exemple, de les “dones de la neteja” oblidant que en aquest ofici també hi poden haver homes, o al·ludir a “directius”, per designar un lloc on hi poden haver dones. Quants cops hem sentit dir a algú “vaig al metge” i al arribar trobar-se una metgessa? Hem de prestar atenció a aquestes situacions perquè no es produeixi aquest incomprensible biaix de gènere.
Si tens dubtes, l’equip tècnic de Suport Associatiu te’ls resol a través del servei en línia d’assessorament.