L’Impost de Societats és l’equivalent al que seria l’IRPF pel qual tributen les persones físiques, però per a les persones jurídiques. Per tant, és l’impost pel qual han de tributar les entitats religioses. Es troba regulat per la Llei 27/2014 de 27 de novembre, de l’Impost de Societats.
Cal assenyalar que el que tributa en aquest impost és el benefici o superàvit obtingut i no el total dels ingressos. És a dir, tributaran els ingressos menys les despeses que es puguin deduir, segons sigui el règim fiscal de l’entitat.
Ara bé, les entitats religioses es poden enquadrar en dos possibles règims fiscals als efectes d’aquest impost, que determinen quines són les obligacions:
- Règim regulat a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, del règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i del mecenatge. Aquest és el règim més favorable, que s’aplica a determinades confessions.
- Règim de les entitats parcialment exemptes (art.9.3 Llei de l’Impost de Societats), que són, en general, totes les entitats sense ànim de lucre. S’aplica per defecte a la resta d’entitats religioses.
El règim especial de la Llei 49/2002
Aquest règim és el que correspon a determinades entitats sense ànim de lucre en consideració a la seva funció social, com a les associacions declarades d’utilitat pública, les fundacions o les ONG de desenvolupament, entre d’altres, sempre que compleixin determinats requisits.
I és també el règim que s’aplica a les entitats religioses que pertanyin a les confessions que han signat acord amb l’Estat espanyol, és a dir:
- L‘Església Catòlica, la Federació d’Entitats Evangèliques d’Espanya, la Comissió Islàmica d’Espanya i la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, així com les institucions o entitats que en formen part.
- Les associacions i entitats creades i gestionades per les anteriors confessions que es dediquin a activitats religioses, benefico-docents, mèdiques o hospitalàries o d’assistència social, sempre i quan compleixin els mateixos requisits que la resta d’entitats beneficiàries de la mateixa Llei 49/2002 de mecenatge, que es detallen en el seu article 3. Entre ells, es destaquen les següents:
- Que persegueixin finalitats d’interès general, com ara la defensa dels drets humans, assistència i inclusió social, cíviques, educatives, culturals, científiques, sanitàries, promoció del voluntariat, promoció del medi ambient, foment de l’economia social…
- Que es destinin a la realització d’aquests fins com a mínim el 70% dels ingressos obtinguts, un cop deduïdes les despeses necessàries per a l’obtenció d’aquests ingressos.
- Que les persones membres de l’òrgan rector no cobrin per l’exercici dels respectius càrrecs.
- Que la seva activitat no consisteixi en el desenvolupament d’explotacions econòmiques alienes als seus fins.
- Que les persones fundadores, associades, dirigents o familiars no siguin les destinatàries principals de l’activitat ni es beneficiïn de condicions especials per gaudir-ne.
- Que es porti una comptabilitat oficial, segons el pla de comptabilitat que sigui d’aplicació.
- Que, en cas de dissolució, deixin el seu patrimoni a una altra entitat que també sigui beneficiària d’aquest règim fiscal.
- Que, en cas que superin els 20.000 euros d’ingressos, presentin cada any una memòria a Hisenda on es detallin els ingressos obtinguts i les despeses que estiguin vinculades a cada tipus d’ingrés, entre altres informacions.
Obligacions de les entitats amb règim fiscal especial
Un cop l’entitat s’assegura que compleix amb aquests requisits, cal que presenti una declaració censal, model 036, a l’Agència Tributària on indiqui l’opció per aquest règim fiscal.
Per fer-ho, haurà d’omplir, a la pàgina 6 del model, les caselles corresponents. Els efectes de l’opció es retrotrauran fins a la data d’inici de l’exercici en què es presenti, és a dir, si, per exemple, es fa el 2 de novembre de 2021, els efectes seran per a tot l’exercici 2021, des de l’1 de gener.
Les entitats sotmeses a aquest règim han de presentar anualment la declaració per l’Impost de Societats (model 200), tot i que, en la major part dels casos, no s’haurà de pagar res. La data de presentació varia en funció de quin sigui l’exercici econòmic de l’entitat segons els seus estatuts. Si l’exercici es correspon amb l’any natural (de l’1 de gener al 31 de desembre), la liquidació s’ha de presentar entre l’1 i el 25 de juliol de l’any immediatament posterior.
El tipus impositiu és el 10%. Ara bé, la major part dels ingressos no tributen. Els articles 6 i 7 de la Llei 49/2002 estableixen les rendes exemptes de l’impost. Entre d’altres, no tributen els donatius, les quotes de socis i sòcies o benefactors i benefactores, les subvencions, els ingressos obtinguts de lloguers, dividends o inversions, ni els derivats de la prestació de serveis i vendes de béns que es detallen en aquests articles, sempre i quan l’activitat vagi vinculada a l’objecte social de l’entitat.
Aquestes rentes exemptes no estan sotmeses a cap ingrés a compte ni tampoc a cap tipus de retenció per part de les persones o entitats pagadores. Per evitar aquesta retenció, l’entitat ha de presentar-li a la persona pagadora un certificat emès per l’Agència Tributària que acrediti que és beneficiària de la llei.
Cal tenir present que les entitats beneficiàries d’aquest règim especial, a més d’allò relacionat amb l’Impost de Societats, gaudeixen també de beneficis en altres impostos i de determinats incentius fiscals al mecenatge.
Règim aplicable a la resta d’entitats religioses
Aquest règim s’aplica, per defecte, a la resta d’entitats religioses, ja que són entitats sense ànim de lucre.
En termes generals, només s’ha de presentar la liquidació anual de l’impost quan es compleix, com a mínim, una d’aquestes situacions:
- Se supera un volum anual total d’ingressos de 75.000 euros.
- Es fa activitat econòmica, és a dir, es realitzen vendes de béns o de serveis, o es cobra per participar en alguna activitat, sigui quin sigui el volum d’ingressos.
- S’obtenen ingressos procedents de lloguers, inversions, premis… pels quals, qui paga, li fa retenció a l’entitat, sempre que se superin els 2.000 euros anuals.
En qualsevol cas, les entitats no tributaran pels beneficis obtinguts derivats dels ingressos següents:
- Els que procedeixin de la realització de les activitats que constitueixin la seva finalitat específica, com ara subvencions, donacions o altres, sempre que no siguin activitats econòmiques.
- Adquisicions o transmissions de béns o drets realitzades en compliment de la seva finalitat específica.
- Les quotes de persones sòcies, col·laboradores o benefactores (que no s’han de confondre amb les quotes de les persones usuàries de les activitats).
Si obtenen ingressos procedents d’altres fonts (lloguers, facturació de serveis o venda de béns, quotes de persones usuàries, entre d’altres), els beneficis obtinguts sí que tributaran.
En aquest règim, el tipus impositiu aplicable als beneficis és el general de la Llei, és a dir, el 25%.
Altres articles relacionats:
- Particularitats fiscals de les entitats religioses: l’Impost sobre activitats econòmiques i l’IVA
- Particularitats fiscals de les entitats religioses
- Les entitats religioses i les seves tipologies
Font: Xarxanet.