Les entitats sense ànim de lucre han de comptar amb un bon assessorament que els permeti escollir l’assegurança més adaptada a la seva activitat. En aquest article s’enumeren set recomanacions pràctiques per a les organitzacions no lucratives que volen contractar una pòlissa i no saben quina triar-ne.
Contractar l’assegurança amb una entitat del sector
El món de les assegurances és molt tècnic i ampli, així que és una bona idea contactar amb alguna entitat especialitzada en assegurances que assessori sobre la matèria. Hi ha entitats del tercer sector que comercialitzen assegurances per a organitzacions del tercer sector. De fet, des de Suport Tercer Sector oferim aquest servei.
Comptar amb un assessorament personalitzat per part d’una altra entitat del sector dona un valor afegit al servei ja que l’entitat assessora és experta en associacionisme i gestió de fundacions i voluntariat, així que té una visió més concreta de les necessitats i particularitats de les entitats. Una empresa, en canvi, al no estar centrada en el tercer sector, possiblement desconeix el dia a dia d’una organització no lucrativa i està més allunyada de les seves singularitats.
A més, contractar una assegurança a través d’una altra entitat no lucrativa és més coherent, ja que dona un impuls al treball en xarxa i enforteix el tercer sector.
Que sigui innominada
Un altre punt clau a l’hora de contractar una assegurança és que sigui innominada. És a dir, que cobreixi un nombre determinat de persones sense necessitat d’especificar-ne les seves dades.
El fet que l’assegurança no es vinculi a una persona en concret permet que l’entitat s’estalviï tràmits de gestió i diners, ja que no li caldrà contractar noves assegurances cada vegada que una persona voluntària en substitueixi una altra.
És, per tant, una característica a tenir en compte per part d’entitats amb persones voluntàries o que fan activitats amb menors d’edat, entre d’altres. Tot i tractar-se d’una assegurança innominada, una qüestió a tenir en compte és que s’ha de tenir cobertura per a totes les persones susceptibles de patir un accident, per tant, el nombre de persones potencialment implicades no pot sobrepassar el límit de persones assegurades establert al contracte.
Evitar franquícies
L’altra gran recomanació és la d’evitar franquícies. La franquícia consisteix en una quantitat fixa o en un percentatge que l’asseguradora pacta amb l’assegurat/da al contracte i que obliga la persona o entitat assegurada a pagar un mínim de diners en cas de dany o accident.
Per exemple, si una entitat té un accident i els costos són de 300 euros, si i la seva assegurança té una franquícia de 200 euros, la companyia haurà de pagar només 100 euros.
Si l’entitat opta per una assegurança sense franquícia, en cas d’accident, la companyia assumirà el 100% del cost; és a dir, cobrirà l’import des del primer euro.
Que ens cobreixi tota l’activitat que fem sigui on sigui
També és molt pràctic per a les entitats no lucratives contractar una assegurança que cobreixi totes les activitats que duen a terme, independentment del lloc on s’organitzin.
Aquest consell és especialment útil per a les associacions i fundacions que celebren actes, jornades, excursions o assemblees en llocs diversos. Per exemple, si s’inclou aquesta clàusula a la pòlissa, les entitats estaran cobertes tant si organitzen una caminada a la muntanya com si fan una sortida a la platja.
Contractar una pòlissa que englobi tota l’activitat de l’entitat
Hi ha assegurances de molts tipus (d’accidents, de responsabilitat civil, de juntes directives, de voluntariat…) i molt sovint és necessari contractar-ne més d’una. Per simplificar la feina de les entitats, és recomanable contractar una pòlissa que englobi tota l’activitat de l’organització.
En comptes de contractar una assegurança de responsabilitat civil d’una banda i d’accidents per una altra, és més còmode optar per una que tingui en compte totes les necessitats legals de l’entitat.
Comprovar que les cobertures coincideixen amb el que demanen les normatives vigents
D’altra banda, cal que la persona que s’encarrega de contractar l’assegurança per a l’entitat tingui clares les obligacions legals a les quals se sotmet l’entitat en qüestió en l’àmbit de les assegurances.
Cal revisar les normatives que regeixen les entitats en funció del seu àmbit d’actuació o la seva ubicació territorial per comprovar que les cobertures de l’assegurança coincideixen amb les normatives vigents.
Per això, tal com es mencionava al primer punt d’aquest llistat, és necessari comptar amb un bon assessorament jurídic abans d’escollir l’assegurança.
La consideració dels tercers
Finalment, però no menys important, és recomanable que la pòlissa de responsabilitat civil consideri a totes les persones de l’entitat com a tercers/es. És important que s’hi incloguin els diferents col·lectius amb qui l’entitat tingui una relació habitual.
Les assegurances del sector acostumen a comptar amb clàusules que interpreten el concepte de “tercers/es” de manera més àmplia i global que en altres assegurances més convencionals.
Font: Suport Tercer Sector / Xarxanet