Sovint les entitats han de reemborsar determinades despeses per trasllat i manutenció a les persones voluntàries o treballadores. Les dietes, però, estan sotmeses a tributació a partir de certs límits i tenen implicacions fiscals. L’Ordre HFP/792/2023, de 12 de juliol, ha modificat l’import de les dietes i assignacions per a despeses de locomoció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
A partir d’ara, la nova normativa augmenta de 0,19 € a 0,26 € l’import exceptuat de gravamen a compensar per cada quilòmetre que la persona treballadora faci en el marc de l’activitat professional.
Els límits exempts en locomoció i manutenció
Les persones voluntàries, segons la Carta de Voluntariat de Catalunya, tenen dret a ser recompensats per les despeses causades en el voluntariat, igual que les persones treballadores poden percebre dietes quan es desplacen fora del seu lloc de feina habitual. En ambdós casos, les dietes s’entenen com rendiments del treball en l’IRPF i tributen com a tals.
Ara bé, el Reial Decret 439/2007 estableix que quan les dietes no superen determinats límits, els imports percebuts resten exempts de tributació.
Pel que fa als desplaçaments, queden exempts els següents imports:
- Quan s’utilitzin mitjans de transport públics i es justifiqui mitjançant factura o document equivalent.
- Quan el mitjà de transport sigui privat, sempre que la quantitat resulti de multiplicar 0,26 € euros per quilòmetre recorregut, més les despeses de peatge i aparcament (si n’hi ha), es justifiquin.
En aquest cas, la nova normativa augmenta de 0,19 € a 0,26 € per quilòmetre l’import exempt de tributació per compensar les despeses de les persones treballadores quan fan servir el seu vehicle propi.
Això significa que si una entitat paga el quilòmetre a 0,23 €, això quedarà exempt de gravamen. En canvi, si paga cada quilòmetre a 0,80 €, la quantitat resultant de la despesa de transport privat sí que haurà de tributar.
Per a les despeses de manutenció en un municipi diferent del lloc de feina habitual, els imports exempts són els següents:
- Quan s’hagi pernoctat dins del territori espanyol seran 53,34 euros diaris i 91,35 euros, si és a l’estranger. Les despeses seran les que es justifiquin mitjançant factures o documents equivalents.
- Quan no s’hagi pernoctat l’import màxim serà de 26,67 euros diaris, si és dins del territori espanyol, i de 48,08 euros diaris a l’estranger.
En qualsevol dels dos casos, l’entitat pagadora ha d’acreditar el dia i el lloc del desplaçament, així com el motiu.
Justificació de les dietes
Tal com s’ha indicat a l’apartat anterior, cal tenir justificada la necessitat de satisfer cadascuna de les dietes abonades, per dues raons.
- Per complir amb la normativa de l’IRPF i evitar problemes a l’entitat, al voluntari/a o al treballador/a.
- Perquè si l’entitat vol incloure les dietes com a despeses justificables per subvencions, caldrà tenir-les documentades i justificades. D’aquesta manera, l’entitat tindrà les màximes garanties per evitar que l’organisme subvencionador li pugui rebutjar la inclusió en la justificació de les despeses (sempre que les bases de la subvenció ho permetin).
Per tant, per cada dieta, l’entitat haurà de tenir un document signat per la persona voluntària o treballadora on s’especifiquin:
- Les dades d’identificació del voluntari/a o treballador/a.
- La data del desplaçament.
- La durada.
- El lloc de destinació i el motiu (projecte, tasca concreta, etc.).
- Els quilòmetres recorreguts en transport particular o el mitjà de transport i el cost del bitllet, en cas del transport públic.
- Imports i conceptes a abonar amb el màxim detall possible.
- S’adjuntaran els justificants documentals del cost del desplaçament, de l’estada i de les manutencions (factures o tiquets d’hotels, restaurants, peatges o aparcaments, entre d’altres).
És molt important que l’entitat pugui justificar, no només que ha efectuat el pagament de les dietes, sinó també la necessitat del desplaçament i que finalment s’ha produït.
Tractament fiscal de les dietes
Els imports abonats exempts s’han d’incloure només en el model 190 (resum anual de l’IRPF), mentre que els imports no exempts van en el model 190 i en els models 111 trimestrals que presenti l’entitat.
En el cas de les persones voluntàries, la pràctica comuna és no fer-ho. En alguns casos això passa perquè no es disposa de les dades fiscals completes del voluntari/a i, en d’altres, perquè l’entitat normalment no satisfà cap rendiment sotmès a retenció, ni tan sols presenta aquests models.
A més, com que les persones voluntàries no perceben contraprestacions materials pel seu voluntariat, i sempre que els imports abonats no superin els límits exempts, tampoc es tractaria ben bé d’un rendiment del treball. Amb la qual cosa, es podria defensar davant d’una possible inspecció d’Hisenda el fet de no incloure-ho als models.
En tot cas, quan es tracta de les dietes abonades als treballadors/es sempre s’han d’incloure en els corresponents models trimestrals i anuals, segons estiguin exemptes o no. En el cas de dietes exemptes al model 190, la clau assignada a aquest tipus de rendiment és L, i en cas de dietes no exemptes, es declaren juntament amb les retribucions salarials al model 111 i 190 amb la clau A.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.