L’Economia Social (ES) cada cop té més presència a la societat i està esdevenint un model alternatiu a l’actual. Tant en l’àmbit autonòmic, com en l’estatal i el supraestatal s’estan aprovant diferents normatives que volen contribuir a la definició de l’ES, alhora que la doten d’un marc regulador pertinent, ja que les institucions s’han adonat de la importància d’aquest sector i de la seva aportació en la millora socioeconòmica.
En aquest sentit, el BOE recull l’Estratègia Espanyola d’Economia Social 2023-2027, un document que s’emmarca en la Llei Integral d’Economia Social i que vol posar negre sobre blanc i promoure l’Economia Social, un element que pot contribuir a la millora de l’economia de l’Estat espanyol.
Aquesta nova normativa suposa un full de ruta necessari per als pròxims anys –ja que l’anterior estratègia es marcava per al període de 2017 al 2020—, que el govern duu a terme per fer valdre aquest model econòmic i empresarial.
Per tal d’establir els principals eixos d’acció de l’estratègia, el document es basa en una anàlisi DAFO en la qual es recull l’estat actual de l’Economia Social. Per això, el text planteja quatre eixos estratègics a partir dels quals es concreten diferents línies d’actuació:
- Visibilitat i participació de l’ES en l’àmbit institucional i en el marc normatiu: l’objectiu és que les entitats i empreses de l’ES tinguin un paper més rellevant en la participació institucional i que, alhora, siguin reconegudes per la legislació estatal, autonòmica i internacional. Aquest eix estratègic, també inclou l’impuls de l’Economia Social per tal que sigui reconeguda per la societat i que sigui un sector molt més estudiat i analitzat.
- Millora de la competitivitat: una de les principals línies d’actuació busca enfortir les empreses i entitats de l’ES en l’àmbit internacional, així com la millora pel que fa a la innovació i transformació digital. Entre altres qüestions, la normativa també aborda la necessitat que l’ES promogui l’eficiència energètica.
- Emprenedoria i sectors emergents: en aquest aspecte, es planteja treballar perquè l’ES sigui una opció real dins de les vies d’emprenedoria i en els sectors emergents.
- Sostenibilitat social i territorial: la igualtat de gènere, les oportunitats per a col·lectius amb dificultats en l’accés a l’ocupació, el foment del relleu generacional o la cohesió territorial són aspectes que l’estratègia vol tenir en compte per resoldre de la millor manera problemàtiques actuals.
D’aquesta manera, el govern dona resposta a les demandes que entitats com la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES) feia anys que reclamaven per tal de fomentar i donar valor a un sector cada cop més important.
D’altra banda, l’ONU també ha aprovat en assemblea general la normativa ‘Promoure l’Economia Social i Solidària (ESS) per al desenvolupament sostenible‘, un fet que des de la institució qualifiquen d’”històric”, ja que es tracta de la primera resolució sobre l’ESS, el que comporta una definició d’aquest sector. En aquest sentit, el text inclou específicament les fundacions dins de l’ESS, juntament amb altres fórmules jurídiques com les associacions, cooperatives, empreses socials, mútues o grups d’autoajuda.