El registre retributiu és una eina obligatòria anual per a totes les entitats i organitzacions amb personal contractat. Té com a objectiu garantir la transparència salarial i detectar possibles desigualtats retributives entre dones i homes.
Es tracta d’un document de caràcter no nominatiu, és a dir, no identifica persones concretes, sinó que ofereix una visió global de les retribucions, desagregades per gènere. La seva finalitat principal és garantir el dret a la igualtat retributiva per la realització d’un mateix treball o d’un treball d’igual valor, així com reforçar la transparència salarial dins de les organitzacions.
A més, permet que les persones treballadores accedeixin a aquesta informació a través de la seva representació legal, reforçant els drets col·lectius en l’àmbit laboral mitjançant un exercici de transparència per part de la direcció de l’entitat.
Què és i per a què serveix el registre retributiu?
Aquest document recull tota la informació salarial de l’entitat de manera estructurada i desagregada per gènere i categoria o grup professional, incloent-hi tant el salari base com els complements salarials i les percepcions extrasalarials. Així permet detectar possibles desigualtats retributives, prevenir discriminacions per raó de gènere i facilitar l’adopció de mesures correctores quan esdevinguin desigualtats salarials.
A més, permet que les persones treballadores puguin accedir a aquesta informació a través de la seva representació legal reforçant així els drets col·lectius en l’àmbit laboral mitjançant un exercici de transparència per part de la direcció de l’entitat.
Marc normatiu del registre retributiu
L’obligació de disposar d’un registre retributiu té el seu origen en el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació.
Aquesta norma modifica l’article 28 de l’Estatut dels Treballadors i estableix l’obligació empresarial de portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, complements salarials i percepcions extrasalarials, desagregats pergènere.
Posteriorment, el Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes, desenvolupa aquesta obligació i concreta, especialment als seus articles 5 i 6, com s’ha d’elaborar el registre retributiu. Aquesta normativa estableix els criteris tècnics que han de seguir les entitats per garantir que la informació sigui completa, comparable i útil per detectar desigualtats salarials.
Contingut i estructura del registre retributiu
El registre retributiu ha d’incloure tota la informació relativa a les retribucions de la plantilla, sense excepcions, incloent-hi el personal directiu i els alts càrrecs. Les dades s’han de presentar de manera desagregada per gènere i distribuïdes segons els grups professionals, categories, nivells o llocs de treball.
Per a cada concepte retributiu, el document ha de recollir tant la mitjana aritmètica com la mediana, diferenciant clarament:
- El salari base.
- Els complements salarials.
- Les percepcions extrasalarials.
Aquesta estructura permet obtenir una visió detallada i rigorosa de la política salarial de l’organització.
El registre retributiu com a eina de control i millora
En les entitats obligades a realitzar auditories retributives, el registre adquireix una importància encara més gran. Quan s’identifica una diferència del 25 % o més entre les retribucions d’homes i dones, cal incloure una justificació que acrediti que aquesta diferència no està relacionada amb el gènere.
Un cop realitzada la valoració dels llocs de treball, el registre ha de reflectir les mitjanes i medianes de les agrupacions de feines d’igual valor. D’aquesta manera, esdevé una eina estratègica per avançar cap a una gestió salarial més justa i equitativa.
