Stop Mare Mortum és una entitat sòcia del Club Suport que treballa per promoure un canvi en les polítiques migratòries, en la línia dels objectius de NuSOS.
NuSOS és la proposta educativa de Fundesplai entorn la ciutadania global, les migracions i el refugi perquè infants i joves reconeguin els Drets Humans i la diversitat com a valors indispensables per a la convivència i la sostenibilitat al nostre món.
Laura Ruiz, voluntària de la comissió de sensibilització de Stop Mare Mortum explica com aborden el fet migratori i quines línies d’actuació segueixen per millorar la vida de les persones migrants.
Com afronteu el fet migratori per acollir les persones que arriben?
La nostra plataforma té per objectiu promoure un canvi en les polítiques migratòries, sobretot a través de potenciar que s’estableixin vies legals i segures perquè les persones que es veuen obligades a marxar de casa seva, per diferents causes, puguin arribar a un territori segur sense haver d’arriscar les seves vides pel camí.
En aquests moments és urgent pressionar perquè les persones rescatades al Mediterrani per vaixells de diferents organitzacions puguin arribar a un port segur on desembarcar i ser atesos. També exigim la reubicació de les persones que estan atrapades als camps de Grècia i que el Govern assumeixi les seves responsabilitats en matèria humanitària.
Respecte les persones que ja són aquí, col·laborem i donem suport a entitats que lluiten pels drets de les persones migrades i refugiades, i els grups territorials que tenim a diferents ciutats treballen perquè tinguin una acollida digna i es respectin els seus drets com a ciutadanes de ple dret.
Quins projectes teniu en actiu actualment?
La nostra tasca se centra en tres eixos: la incidència política, la sensibilització ciutadana i la mobilització social. Molt lligada a la incidència política, la comissió de jurídic treballa per a garantir vies legals i segures perquè les persones sol·licitants d’asil puguin exercir el seu dret a una protecció internacional real i efectiva, exigint el compliment de la legislació nacional i dels acords de l’estat espanyol en matèria de refugi, a través de l’acció judicial.
Pel que fa a la sensibilització ciutadana oferim una sèrie de propostes educatives, per tal de donar a conèixer quina és la situació de les persones refugiades, entendre quines són les causes, i què es pot fer per garantir els drets humans, per tal de promoure una mobilització social, ja que amb voluntat política, es poden canviar moltes coses.
Per l’excepcionalitat del moment actual a causa del covid-19, les activitats a centres escolars, centres culturals o d’educació en el lleure estan aturades, però mirem de fer campanyes de sensibilització via xarxes socials, i l’equip de comunicació s’encarrega que aquest tema tan important segueixi estant present a través dels nostres canals.
Què és Rostres de la Mediterrània?
Rostres de la Mediterrània és una iniciativa artística i participativa que té per objectiu denunciar la mort de milers de persones a les fronteres europees i reflexionar sobre la situació que viuen les persones desplaçades que intenten arribar a Europa a través del mar Mediterrani. El nostre propòsit és crear una obra per a cada persona que buscava refugi i que ha perdut la vida intentant creuar les fronteres del Mediterrani des de l’any 2000, que són més de 40.000.
Fins ara, artistes de més de 50 països ens han enviat unes 500 obres. Cada imatge explica una història diferent, amb un estil propi, perquè cadascuna de les persones que hem perdut és única i tenia la seva vida, els seus somnis, els seus talents, i només buscaven el mateix que qualsevol de nosaltres: viure tranquils una vida digna.
Tenim una exposició que aplega part d’aquestes obres i que es va actualitzant perquè està sempre oberta a noves participacions, i es va presentant a centres culturals, galeries d’art, ajuntaments o centres educatius, entre d’altres. També tenim una sèrie de propostes educatives per a infants i joves, en què a partir d’una dinàmica de sensibilització prèvia, després se’ls proposa que pintin el seu propi rostre. Pels petits, Rostres ho introduïm amb el conte del bloc de dibuix, i pels joves a través d’uns còmics.
Què opineu de la proposta educativa NuSOS?
NuSOS és un projecte que s’alinea molt amb la nostra manera de veure l’acció socioeducativa i de sensibilització. És un projecte necessari perquè facilita molt la tasca dels i les professionals de l’educació en el lleure que volen treballar aquests temes, perquè dona moltes eines perquè es puguin fer activitats d’aquest tipus en diferents contextos. I crec que això té un efecte multiplicador molt important.
Esteu vinculats amb la proposta?
Nosaltres vam participar a l’inici del projecte, compartint la nostra experiència del que sabem sobre el fenomen migratori i com podem promoure canvis, i amb idees de com fer arribar el missatge als diferents públics, compartint els nostres recursos. Un cop elaborada la proposta de NuSOS, nosaltres estem oberts a qualsevol col·laboració. Com més gent pugui treballar amb infants i joves aquest tema, millor. Cal recordar que nosaltres som persones voluntàries, per la qual cosa no sempre podem donar resposta a totes les demandes que ens arriben. Per això, és molt important conèixer quins recursos es poden oferir als centres educatius, fer-ne difusió i treballar en xarxa amb totes les entitats que volen treballar aquest tema.
Què és el que més us agrada del projecte?
NuSOS treballa des d’una perspectiva global, per tal de despertar l’esperit crític dels infants i joves, però sobretot ens agrada que pretén implicar-los a través d’accions que ells poden fer, oferint propostes adaptades a les diferents edats. Si ja des de ben petits aprenen a implicar-se en el seu entorn immediat, veuran que entre tots podem canviar les coses i seran el motor que promourà millores socials en el futur.
Què fa falta perquè la ciutadania canviï la concepció negativa cap a les persones refugiades?
Crec que a Catalunya hi ha una bona part de la ciutadania que no té aquesta imatge negativa, sinó que creu que s’haurien de fer més esforços per acollir dignament les persones que busquen refugi, i hi ha un teixit associatiu potent que lluita per a això. El que passa és que també moltes persones creuen que no es pot fer res o no saben què poden fer i se senten impotents davant una situació tan inhumana. Per això intentem donar eines a la ciutadania que la moguin cap a l’acció i que la facin sentir part activa de la solució, perquè només amb una ciutadania mobilitzada i amb esperit crític podem pressionar perquè hi hagin canvis reals.
I per a les persones que sí que tenen aquesta concepció negativa dels refugiats, crec que cal explicar molt bé quines són les causes que empenyen les persones a marxar i quina part de responsabilitat tenim nosaltres en aquestes causes, perquè això costa més de veure. La clau és promoure l’empatia i fer veure que si qualsevol de nosaltres estigués en aquella situació, ens veuríem també obligats a marxar. També cal contrarestar amb dades contrastades i lluitar contra alguns rumors i prejudicis que corren promovent l’odi i la discriminació contra determinats col·lectius, fent afirmacions sense cap fonament, però que calen fàcilment quan es busquen culpables de determinades problemàtiques. La informació és una de les claus.
Com veieu que evolucionaran els moviments migratoris en els propers anys?
La migració és un fenomen intrínsec a l’ésser humà, des de sempre ens hem desplaçat d’uns territoris a uns altres quan les necessitats per viure no queden cobertes. Això segueix passant ara i seguirà passant en el futur, la lluita per la supervivència no s’aturarà. Negar els fluxos migratoris no té cap sentit, sinó que cal estar preparats per gestionar-los d’una manera adequada i justa, que respecti els drets de totes les persones, des d’una perspectiva de justícia social.
Crec que amb el canvi climàtic és molt fàcil d’entendre. Els països més rics som els que més contaminem i més contribuïm a l’escalfament global però, malgrat que tot el planeta en patim les conseqüències, els països amb menys recursos o que tenen climes més extrems, les pateixen molt més. Algunes illes ja estan desapareixent per la pujada del mar, alguns territoris abans dedicats al cultiu s’estan desertificant, la gent es desplaça per tenir aigua… Segons la Organització Internacional de les Migracions (OIM) es calcula que al 2050 poden haver-hi fins a 250 milions de persones desplaçades per motius climàtics o mediambientals. Per tant, és un repte planetari que ens incumbeix a tots, però cal que el Nord global ens plantegem profunds canvis en el nostre model de desenvolupament econòmic.