Les entitats que tenen personal contractat han de practicar correctament les retencions d’IRPF. Però què passa si s’equivoquen? Una nova interpretació d’Hisenda aclareix la responsabilitat de l’entitat i protegeix la persona treballadora. En aquest article t’expliquem què diu la normativa i com evitar sancions. En cas de dubtes pots contactar amb el nostre servei econòmic.
Les entitats que tenen personal contractat han de practicar correctament les retencions d’IRPF. Però què passa si s’equivoquen? Una nova interpretació d’Hisenda estableix que, quan l’error no és responsabilitat de la persona treballadora, aquesta no ha d’assumir-ne les conseqüències. En canvi, la responsabilitat recau sobre l’entitat ocupadora.
Una nova interpretació sobre les retencions d’IRPF
La Direcció General de Tributs (DGT) ha emès la consulta vinculant V1426-25, del 29 de juliol de 2025, que fixa un nou criteri per a totes les entitats sense ànim de lucre amb personal contractat.
Segons aquesta interpretació, quan una entitat aplica malament la retenció d’IRPF i l’error és seu, la persona treballadora pot deduir a la seva declaració de la renda la quantitat que li hauria correspost retenir, encara que l’entitat no ho hagi fet correctament.
Aquesta mesura no s’aplica al sector públic, però sí a les entitats privades, incloent-hi associacions i fundacions del tercer sector. En aquests casos, Hisenda deixa clar que la responsabilitat recau sobre qui efectua el pagament —és a dir, l’entitat— i no sobre la persona treballadora.
Què implica per a les associacions i fundacions
Aquest criteri té efectes directes per a totes les entitats que actuen com a ocupadores. Si una associació o fundació calcula malament la retenció i ingressa menys del que correspon a Hisenda, pot veure’s obligada a regularitzar la situació i, fins i tot, assumir recàrrecs o sancions si es considera que hi ha hagut manca de diligència.
Per contra, la persona treballadora no haurà de pagar més ni veure’s perjudicada: podrà presentar la seva declaració com si la retenció s’hagués aplicat correctament.
Aquest punt és especialment rellevant per a entitats petites o amb pocs recursos tècnics, on una errada administrativa pot acabar tenint conseqüències econòmiques i reputacionals importants.
Com evitar errors en la gestió de retencions
Per reduir riscos, és recomanable que cada entitat disposi de protocols interns de revisió de nòmines i models fiscals (especialment els models 111 i 190, relatius a retencions i ingressos a compte).
Alguns consells pràctics:
-
Revisar trimestralment les dades personals i familiars de cada treballador o treballadora mitjançant el model 145.
-
Coordinar l’àrea laboral amb la comptable, per garantir que els imports declarats coincideixin amb les nòmines.
-
Documentar tots els canvis i mantenir la traçabilitat de la informació.
-
Invertir en formació interna per a les persones responsables de la gestió econòmica.
La transparència i la coordinació entre àrees són essencials per evitar discrepàncies amb l’Agència Tributària.
Què fer si l’entitat detecta un error
Si la teva entitat descobreix que ha aplicat una retenció inferior a la que corresponia, cal actuar de seguida:
- Calcula la diferència no ingressada i presenta una autoliquidació complementària del model afectat.
- Si ja s’ha presentat el model 190 anual, caldrà modificar-lo.
- Informa la persona treballadora per evitar que hi hagi discrepàncies amb la seva declaració de la renda.
- En cas de rebre un requeriment d’Hisenda, respon dins del termini i, si cal, demana assessorament professional.
Corregir l’error de manera voluntària i transparent redueix —i en alguns casos pot evitar— sancions, i demostra voluntat de compliment normatiu, un valor fonamental per a qualsevol entitat del tercer sector.
Quan l’error en la retenció d’IRPF és de l’entitat, Hisenda protegeix la persona treballadora. Tot i això, les entitats han de ser rigoroses amb les seves obligacions fiscals i mantenir processos de control interns que garanteixin una gestió responsable i transparent.
Evitar errors no només prevé sancions, sinó que enforteix la confiança de les persones treballadores i de l’Administració en la tasca de les entitats socials.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.