La junta directiva és l’òrgan que assumeix la direcció i la representació d’una associació. La normativa catalana estableix obligacions clares, responsabilitats i límits per garantir una gestió transparent i diligent. En cas de dubtes pots contactar amb el nostre servei jurídic.
Aquest recurs actualitza tota la informació d’acord amb la legislació vigent, especialment el Llibre III del Codi Civil de Catalunya i la normativa complementària aplicable a les entitats sense ànim de lucre.
Funcions essencials de la junta directiva i marc legal vigent
La junta directiva és responsable de garantir el funcionament correcte de l’associació i d’assegurar que totes les activitats s’ajusten a la finalitat definida als estatuts.
La regulació principal es troba a la Llei 4/2008, del Llibre III del Codi Civil de Catalunya, que estableix com s’han de governar les associacions, els drets i deures de les persones membres i els criteris de responsabilitat.
La junta ha de representar legalment l’associació, gestionar els recursos, convocar assemblees, preparar i presentar comptes, aprovar la memòria anual i garantir el compliment normatiu en totes les àrees aplicables: fiscalitat, laboral, protecció de dades, transparència, voluntariat i qualsevol altra normativa sectorial relacionada amb la seva activitat. Aquesta funció exigeix mantenir una visió global de l’entitat i actuar sempre d’acord amb els estatuts, evitant accions que puguin anar contra l’objectiu social o perjudicar l’associació o terceres persones. A part, una de les funcions principals de la junta directiva és vetllar pel bon funcionament de l’entitat en termes generals.
La diligència d’un bon administrador: què implica?
La normativa catalana exigeix que les persones que formen la junta actuïn amb la diligència d’un bon administrador, un concepte clau que ha mantingut la seva vigència i que exigeix actuar amb prudència, informació suficient i criteri responsable. Aquesta diligència obliga a prendre decisions basades en informació contrastada, valorar riscos, estudiar alternatives i garantir que totes les accions tenen per objectiu el benefici de l’entitat.
A més, inclou obligacions com, per exemple: assistir a les reunions, preparar-se prèviament, participar en les deliberacions, exercir el vot amb criteri, supervisar la gestió econòmica i assegurar que l’associació compleix les obligacions documentals i registrals. També implica custodiar adequadament els documents, mantenir actualitzats els llibres d’actes i comptabilitat i vetllar per una gestió transparent.
La diligència també exigeix actuar amb independència i evitar conflictes d’interès. Si una persona de la junta té un interès personal en un afer, ha de comunicar-lo i abstenir-se de participar-hi. Aquest principi és essencial per evitar situacions de risc que puguin derivar en responsabilitat personal.
Àmbits de responsabilitat: interna, externa i patrimonial
Els membres de la junta poden assumir responsabilitats en diferents àmbits segons la seva actuació. La responsabilitat interna apareix quan la seva conducta causa un perjudici directe a l’associació, ja sigui econòmic, documental o reputacional. És el cas, per exemple, d’una mala gestió comptable, de la pèrdua de documents essencials o de la no convocatòria de l’assemblea quan és obligatòria.
La responsabilitat externa s’activa quan una acció o omissió de la junta perjudica persones sòcies, tercers o administracions. Aquí s’inclouen reclamacions per danys patrimonials, incompliments contractuals o sancions administratives derivades d’una gestió negligent. En aquests casos, l’associació respon primer, però si es demostra negligència greu o dol, les persones membres poden respondre personalment.
Finalment, la normativa contempla la responsabilitat patrimonial personal si es demostra que la persona de la junta va actuar contra la llei, contra els estatuts o amb negligència manifesta. No és una responsabilitat automàtica: cal acreditar la conducta inadequada, el dany i la relació de causalitat. Així i tot, el simple fet de no actuar quan cal fer-ho pot ser motiu de responsabilitat.
Gestió econòmica, comptabilitat i obligacions de transparència
La junta és responsable directa de vetllar pel control econòmic de l’associació. Això inclou portar la comptabilitat de manera ordenada, elaborar i aprovar pressupostos, presentar els comptes anuals a l’assemblea, custodiar els justificants i complir totes les obligacions fiscals que corresponguin segons l’activitat de l’entitat.
La normativa vigent exigeix que qualsevol associació que gestioni diners públics o que tingui ingressos regulars mantingui una comptabilitat clara i verificable. L’incompliment pot generar sancions i, en casos greus, responsabilitat personal.
També és obligatori conservar la documentació durant els terminis legals establerts, garantir que els procediments d’ingrés i de despesa estan regulats i evitar que una sola persona concentri totes les funcions econòmiques per prevenir riscos.
Pel que fa a la transparència, les entitats que reben fons públics han de publicar informació econòmica, organitzativa i de govern. En aquestes obligacions es reforça especialment la necessitat de disposar de protocols de bon govern, conflictes d’interès, contractació i gestió de dades. Complir aquests requisits és clau per mantenir la confiança de la comunitat i evitar responsabilitats.
Conflictes d’interès i inhabilitacions: com actuar correctament
Un dels principis més rellevants del bon govern és evitar els conflictes d’interès. Les persones que formen part de la junta han d’actuar de manera independent, i mai condicionades per interessos personals, familiars o econòmics. Si un membre té algun vincle amb un contracte, una subvenció, una compra o qualsevol decisió que pugui beneficiar-lo directament o indirectament, ho ha de comunicar i abstenir-se de participar en la decisió.
A més, la normativa també preveu situacions d’inhabilitació: no poden formar part de la junta persones condemnades per delictes relacionats amb gestió econòmica, corrupció, administració deslleial o delictes que afectin el patrimoni públic.
El no compliment d’aquestes obligacions pot comportar responsabilitats i anul·lació d’acords.
Per això, moltes entitats incorporen protocols interns que estableixen com detectar i gestionar aquests casos. Un bon sistema de govern estableix registres de declaracions d’interessos, procediments d’abstenció i mecanismes per detectar irregularitats. Amb tot això, la junta ha de garantir imparcialitat, coherència i transparència en totes les decisions.
Acció de responsabilitat, cessament i prescripció
Quan la junta no actua correctament, l’assemblea pot acordar exercir l’acció de responsabilitat contra alguna de les persones que la integren. Aquesta acció pot demanar reparació del dany econòmic i fins i tot la destitució automàtica del càrrec.
Que una persona dimiteixi no la lliura automàticament de responsabilitat: la normativa fixa un termini de prescripció de tres anys des del cessament del càrrec. Durant aquest període, es pot reclamar responsabilitat si es prova l’actuació negligent o contrària a la llei.
L’acció només pròspera si es demostra dany, negligència i relació de causalitat. Per això és essencial documentar sempre les decisions, deixar constància a les actes i mantenir una gestió ordenada. Una entitat amb una bona cultura de govern minimitza els riscos i protegeix tant l’organització com les persones que hi dediquen el seu temps.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.