L’excedència voluntària és el cessament de la relació laboral que una persona treballadora decideix de manera voluntària. Aquesta situació es troba regulada a l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors. “L’excedència pot ser voluntària o forçosa. La forçosa atorga dret a la conservació del lloc de feina i al còmput de l’antiguitat de la seva vigència, es concedeix per la designació o l’elecció per a un càrrec públic que impossibiliti l’assistència a la feina. El reingrés s’ha de sol·licitar dintre del mes següent al cessament en el càrrec públic”, indica la llei.
Ha de quedar molt clar que no és una extinció definitiva del contracte de feina, ja que quan finalitza el període acordat per les parts, la relació laboral es podrà reprendre amb la situació inicial. Quan sigui una excedència de caràcter voluntari, la persona treballadora podrà demanar-la sense necessitat d’especificar els motius per fer la sol·licitud. Si tens dubtes sobre aquesta qüestió o altres relacionades amb l’àmbit laboral no dubtis en contactar amb nosaltres.
Qui pot demanar-la i durant quant de temps?
El punt 2 de l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors estableix que per poder demanar l’excedència voluntària, la persona treballadora ha de tenir una antiguitat mínima d’un any. Aquesta condició pot ser millorada segons els diferents convenis col·lectius.
D’altra banda, aquest article també estableix que la situació d’excedència voluntària haurà de tenir una durada mínima de quatre mesos i una màxima de cinc anys. En tot cas, i tal com succeïa amb l’antiguitat mínima exigible, aquesta durada pot ser modificada, en benefici de les persones treballadores, a través dels convenis col·lectius.
Com es demana l’excedència voluntària?
Encara que es pot demanar tant oralment com per escrit, és convenient optar per la segona opció, perquè quedi constància per escrit de les possibles particularitats de l’excedència. L’escrit ha de notificar de manera específica la duració exacta de l’excedència i la data de començament. Tot i que no existeix un període de preavís per sol·licitar l’excedència, habitualment s’acostuma a demanar un mes abans. L’entitat haurà de respondre també per escrit la demanda de la persona treballadora, i si reuneix tots els requisits exigibles, acceptar obligatòriament la sol·licitud.
No és necessari que la persona treballadora indiqui els motius de l’excedència, tot i que sol ser recomanable que s’expliqui si es tracta de situacions com ara la cura de familiars o la de terceres persones.
Què succeeix amb les persones treballadores durant l’excedència voluntària?
Les persones que demanin una excedència voluntària en el moment de deixar l’entitat poden rebre la liquidació de vacances i pagues extres. La quitança no és obligatòria, tot i que existeix el costum de pagar-la per si no torna a l’entitat.
La persona en situació d’excedència voluntària pot treballar en altres entitats o empreses, però no té dret a percebre la prestació d’atur, a menys que sigui generada per la nova feina.
Així mateix, cal destacar que el període durant el qual la persona es troba en situació d’excedència voluntària no computarà a efectes d’antiguitat a l’entitat.
Què s’ha de fer per tornar a la feina després d’una excedència voluntària?
L’Estatut dels Treballadors deixa molt clar que no hi ha reserva del lloc de feina. L’article 43.5 diu que “el treballador excedent conserva només un dret preferent al reingrés en les vacants de la mateixa categoria a la seva o similar que hi hagi o es produeixin a l’empresa”. Sí que existeix reserva del lloc de feina quan es tracti d’una excedència per cura de fills o filles (en aquest cas es reserva el lloc un any) o quan el conveni col·lectiu estableixi aquesta situació.
La persona treballadora haurà de comunicar la finalització d’una excedència voluntària amb un mes d’antelació si vol reincorporar-se abans que finalitzi. Sigui com sigui, en el moment del reingrés es poden donar tres situacions:
- Reingrés: l’entitat accepta i ofereix a la persona treballadora el seu lloc de feina o un de similar categoria.
- L’entitat no accepta, però no es nega al reingrés. Es pot donar en el cas que no hi hagi vacants. En aquest cas, no es dona per finalitzada la relació laboral.
- L’entitat no accepta i es nega al reingrés. La negació ha de ser expressa i, en aquest cas, i si existeixen vacants, la persona treballadora pot demandar l’entitat per acomiadament.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.