Les entitats que fan determinats pagaments a persones o organitzacions no residents fiscalment a l’Estat espanyol poden haver de declarar aquestes rendes i practicar les retencions corresponents mitjançant el model 216. Si necessites més informació no dubtis a contactar amb el nostre servei econòmic.
Quan una entitat contracta serveis o satisfà altres rendes a una persona física o jurídica no resident fiscalment a l’Estat espanyol, és important comprovar quin tractament fiscal correspon a l’operació. En determinats casos, aquestes rendes estan subjectes a l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) i poden comportar l’obligació de practicar una retenció o un ingrés a compte.
El model 216 és l’autoliquidació que permet declarar periòdicament aquestes rendes, així com les retencions i els ingressos a compte que corresponguin, quan s’han obtingut a l’Estat espanyol sense mediació d’un establiment permanent.
Per saber si una entitat ha de presentar aquest model, cal analitzar cada operació, ja que el fet que la persona o empresa proveïdora sigui estrangera no és suficient per determinar-ne la tributació.
Per a què serveix el model 216?
El model 216 és una autoliquidació de l’Agència Tributària vinculada a l’IRNR. S’utilitza, amb caràcter general, per declarar i ingressar les retencions i els ingressos a compte corresponents a determinades rendes obtingudes a l’Estat espanyol per contribuents no residents que actuen sense establiment permanent.
Aquest model està regulat, entre altres normes, pel text refós de la Llei de l’Impost sobre la Renda de No Residents, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, i per l’Ordre EHA/3290/2008, de 6 de novembre.
No s’ha de confondre amb el model 296. El 216 té caràcter periòdic i serveix per autoliquidar les retencions i els ingressos a compte, mentre que el 296 és la declaració informativa anual relativa a aquestes rendes.
A més, hi ha rendes subjectes a l’IRNR que disposen de models específics i, per tant, no es declaren a través del model 216.
En quins casos l’ha de presentar una entitat?
Una entitat del tercer sector pot trobar-se amb aquesta obligació quan satisfà un servei o un altre tipus de renda a una persona o entitat no resident i l’operació està subjecta a l’IRNR i a l’obligació de practicar una retenció o un ingrés a compte.
Però la residència a l’estranger no determina, per si sola, que s’hagi de retenir. Abans cal analitzar quin tipus de renda s’està pagant, on es considera obtinguda, quina és la residència fiscal de la persona o entitat perceptora i si existeix un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.
Aquesta anàlisi també és necessària quan el servei es presta a distància. Per exemple, hi ha formacions en línia contractades a persones residents a l’estranger que la normativa pot considerar efectuades dins del territori espanyol encara que la persona formadora les imparteixi físicament des del seu país de residència.
Per tant, sempre que una entitat faci un pagament a una persona física o jurídica no resident, és convenient analitzar prèviament si l’operació queda afectada per l’IRNR.
També existeixen rendes i supòsits exceptuats de l’obligació de practicar retenció o ingrés a compte. Habitualment, aquestes situacions comporten igualment la presentació d’una declaració negativa, tot i que hi ha excepcions.
Amb quina periodicitat es presenta?
Per regla general, el model 216 té periodicitat trimestral. S’ha de presentar durant els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener per declarar les operacions corresponents al trimestre natural anterior.
La periodicitat és diferent per a les persones o entitats que tenen la consideració de gran empresa, que l’han de presentar mensualment. El termini general és durant els vint primers dies naturals del mes següent al període declarat, tenint en compte les particularitats previstes per al mes de juliol.
Quan l’últim dia del termini és dissabte o inhàbil, el venciment passa al primer dia hàbil següent. Si el resultat és a ingressar i es vol domiciliar el pagament, cal comprovar el calendari tributari de l’Agència Tributària, perquè el termini de domiciliació acaba abans que el termini general de presentació.
El model només s’ha de presentar en els períodes en què existeixin retribucions i/o retencions que s’hagin de declarar. La presentació del model 216 no requereix tramitar una alta o baixa censal específica mitjançant el model 036.
La gestió es fa telemàticament a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària i amb els sistemes d’identificació admesos en cada cas, com el certificat digital de l’entitat.
El model 296, en canvi, es presenta durant el mes de gener de l’any següent al qual correspon la informació, d’acord amb els terminis establerts.
Quines dades s’han de declarar?
La informació del model 216 es presenta de manera agregada per període. A més de les dades identificatives de la persona o entitat declarant, cal indicar l’exercici i el període corresponents.
Pel que fa a les rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte, s’hi recull el nombre de rendes, la base de les retencions i els ingressos a compte i l’import total retingut o ingressat.
El formulari també preveu un apartat per declarar les rendes que, tot i haver-se d’informar, no estan sotmeses a retenció o ingrés a compte. Quan existeixi obligació de presentar el model però no resulti cap import per ingressar, s’ha d’indicar que es tracta d’una declaració negativa.
Les dades individualitzades de les persones o entitats perceptores es comuniquen posteriorment a través del model 296. Entre altres informacions, aquest resum anual identifica qui ha percebut cada renda, el seu país o territori de residència i les quantitats satisfetes.
Una particularitat que cal tenir present és que, tant en el model 216 com en el 296, cada pagament de renda es comptabilitza individualment. Per exemple, si durant el període s’han pagat tres factures al mateix proveïdor, es comptabilitzen tres rendes. No s’agrupen en un únic perceptor com passa en altres declaracions, com els models 111 i 190.
Quin percentatge de retenció s’ha d’aplicar?
No totes les rendes satisfetes a persones o entitats no residents tenen una retenció del 24%. El percentatge aplicable depèn de diversos factors, especialment del tipus de renda, de la residència fiscal de qui la percep i de l’existència d’un conveni internacional aplicable.
Segons els tipus de gravamen de l’IRNR sense establiment permanent, el tipus general és del 19% per a contribuents residents en un altre estat de la Unió Europea, Islàndia, Noruega i Liechtenstein, mentre que per a la resta és del 24%.
Ara bé, aquests percentatges generals no es poden aplicar automàticament. Hi ha rendes amb tipus específics i també s’ha de comprovar si l’Estat espanyol té subscrit un conveni per evitar la doble imposició amb el país de residència de la persona o entitat perceptora.
Aquests convenis poden establir limitacions a la tributació a l’Estat espanyol o determinar que una renda hi quedi exempta. Per aplicar els beneficis previstos en un conveni o determinades exempcions és necessari acreditar adequadament la residència fiscal.
Per això, abans d’aplicar un conveni, és important que l’entitat demani a la persona o empresa perceptora un certificat de residència fiscal emès pel país corresponent. A aquests efectes, la dada rellevant no és la nacionalitat, sinó la residència fiscal.
Quines conseqüències té presentar-lo fora de termini?
Les conseqüències d’una presentació tardana depenen principalment de si hi ha una quantitat pendent d’ingressar i de si l’Agència Tributària ha fet un requeriment previ.
Quan una autoliquidació amb resultat a ingressar es presenta voluntàriament fora de termini i sense requeriment previ, la Llei general tributària estableix un recàrrec de l’1% més un 1% addicional per cada mes complet de retard.
Una vegada han transcorregut més de dotze mesos, el recàrrec passa a ser del 15% i, a partir d’aquest moment, també es poden exigir els interessos de demora que corresponguin.
La situació és diferent quan l’Agència Tributària ja ha fet un requeriment, perquè en aquest cas s’ha de determinar la infracció i la sanció aplicables segons les circumstàncies concretes.
Si l’incompliment consisteix a no presentar dins de termini una declaració o autoliquidació sense perjudici econòmic per a Hisenda, la Llei general tributària estableix, amb caràcter general, una multa fixa de 200 euros. Quan es presenta voluntàriament fora de termini sense requeriment previ, aquesta quantia es redueix a la meitat.
Per aquest motiu, abans de fer pagaments a persones o entitats no residents, és important que les entitats revisin la residència fiscal de la persona perceptora, el tipus de renda, l’existència d’un possible conveni per evitar la doble imposició i la documentació necessària per justificar el tractament fiscal aplicat.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.