Els tipus de contractes laborals: què cal saber des del tercer sector

El contracte indefinit és aquell que es formalitza sense establir un límit de durada. Es tracta de la modalitat principal en el sistema laboral actual i pot ser a jornada completa, parcial o sota la fórmula de fix discontinu.

Aquest tipus de contracte reforça l’estabilitat laboral i es presumeix existent sempre que no es pugui acreditar una causa de temporalitat. Això implica que, si no es compleixen els requisits per a un contracte temporal, la relació laboral es considerarà indefinida.

També cal tenir en compte que en determinats casos, com el teletreball o els contractes a temps parcial, és imprescindible la formalització per escrit. Igualment, la manca d’alta a la Seguretat Social pot comportar que la persona sigui considerada treballadora fixa.

El contracte fix discontinu és una modalitat de contracte indefinit pensada per a activitats que es desenvolupen de manera intermitent o estacional. És habitual en entitats que treballen per campanyes, programes o serveis no continus.

Tot i que la relació laboral és indefinida, la prestació de serveis es produeix en períodes concrets. Per això, és important que el contracte defineixi aspectes com el sistema de crida, la durada estimada de l’activitat i la previsió de jornada, d’acord amb el conveni col·lectiu.

El contracte temporal estableix una relació laboral amb una durada limitada i només es pot utilitzar quan existeix una causa justificada.

Actualment, aquestes causes es limiten principalment a situacions com un increment puntual de l’activitat o la substitució d’una persona treballadora amb dret a reserva del lloc de treball. Aquesta causa ha de quedar clarament especificada, ja que un ús inadequat pot comportar que el contracte es consideri indefinit.

Aquesta regulació respon a la voluntat de reduir la temporalitat i fomentar relacions laborals més estables.

El contracte de formació en alternança té com a finalitat combinar el treball remunerat amb un procés formatiu oficial, ja sigui en l’àmbit de la formació professional, universitària o altres especialitats reconegudes. Aquesta modalitat busca facilitar la inserció laboral de persones que encara no disposen de la qualificació necessària per desenvolupar una activitat professional.

La persona contractada alterna períodes de treball amb formació, de manera que ambdues activitats estan directament relacionades. Això permet adquirir coneixements teòrics i experiència pràctica de forma simultània, millorant l’ocupabilitat futura.

Aquest tipus de contracte pot incloure bonificacions a la Seguretat Social per a les entitats, fet que el converteix en una eina interessant per incorporar talent jove o en procés de qualificació. Tot i això, cal garantir que es compleixin els requisits formatius i que el contingut del lloc de treball estigui alineat amb l’itinerari formatiu.

El contracte per a l’obtenció de la pràctica professional està pensat per a persones que ja disposen d’una titulació i necessiten adquirir experiència laboral relacionada amb els seus estudis. L’objectiu principal és facilitar la transició entre el sistema educatiu i el mercat laboral.

Aquest contracte permet desenvolupar competències professionals adequades al nivell formatiu de la persona treballadora, sempre en relació amb la seva titulació. És imprescindible que les funcions assignades tinguin coherència amb els estudis cursats, ja que en cas contrari es podria considerar un ús inadequat de la modalitat.

A més, aquesta tipologia contractual pot incloure incentius a la contractació, especialment en el cas de determinats col·lectius com les persones amb discapacitat. Com en altres casos, la formalització per escrit és obligatòria, i l’incompliment dels requisits pot comportar que el contracte es consideri indefinit.