La nova normativa modifica les prestacions, amplia els serveis de suport i introdueix noves obligacions per a les entitats que atenen persones amb discapacitat o en situació de dependència. Si tens dubtes sobre aquest tema o algun altre relacionat amb l’àmbit legal de la teva associació, contacta amb el nostre equip jurídic.
La Llei 4/2026, d’1 d’octubre, entra en vigor el 23 d’octubre de 2026 i modifica la legislació estatal sobre dependència i discapacitat. La reforma té l’objectiu de reforçar l’autonomia personal, facilitar l’accés als serveis i millorar l’atenció a les persones que necessiten suports.
Les novetats afecten especialment les entitats del tercer sector que ofereixen serveis d’atenció, orientació i acompanyament a persones amb discapacitat o en situació de dependència. Tot i això, algunes mesures requereixen un desplegament posterior per part de les administracions competents.
Què canvia en el reconeixement de drets i les prestacions?
Una de les principals novetats és la modificació del règim d’incompatibilitats entre prestacions i serveis del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD). La reforma facilita que les persones beneficiàries puguin combinar diferents suports segons les seves necessitats, en lloc d’haver d’escollir necessàriament entre determinats serveis.
Aquesta flexibilització afecta el Programa Individual d’Atenció (PIA), que determina els serveis i les prestacions corresponents a cada persona. La normativa reforça la participació de les persones beneficiàries en la definició dels suports que reben, tenint en compte les seves preferències i circumstàncies personals.
No obstant això, les comunitats autònomes tenen fins a l’1 de gener de 2030 per adaptar els règims d’incompatibilitat de les prestacions de base domiciliària. Això significa que la possibilitat de combinar determinats recursos dependrà de les condicions i els terminis d’aplicació.
La reforma també estableix una equiparació entre els graus de dependència i discapacitat. El grau I de dependència s’assimila al 33% de discapacitat, mentre que els graus II i III s’equiparen al 65%. Aquesta equivalència només té efectes en els àmbits previstos legalment i no s’aplica en matèria tributària.
A Catalunya, les persones interessades poden consultar els procediments de reconeixement de la dependència i de reconeixement o revisió del grau de discapacitat a través del web de tràmits que conté la informació del reconeixement i revisió del grau de discapacitat a través de la Generalitat.
Quins canvis s’introdueixen en els serveis d’atenció?
La reforma de la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal, amplia els serveis de suport amb l’objectiu d’afavorir la vida independent i la participació comunitària de les persones en situació de dependència.
Una de les mesures destacades és el reconeixement de la teleassistència com un dret, amb independència del grau de dependència i de les altres prestacions reconegudes. Aquest servei es considera complementari i ha d’incorporar criteris d’accessibilitat universal per adaptar-se a les necessitats de les persones beneficiàries. La llei també preveu garantir-ne la cobertura en zones rurals i poc poblades.
D’altra banda, s’amplia l’abast del servei d’ajuda a domicili, que pot incloure actuacions en l’entorn comunitari pròxim. Això permet que els suports no es limitin exclusivament a l’habitatge, sinó que també puguin contribuir a la participació en activitats quotidianes fora del domicili.
L’assistència personal també es reforça com un recurs per facilitar el desenvolupament del projecte de vida de cada persona. La normativa preveu, a més, serveis de cures i suports en habitatges i la provisió de productes de suport per a l’autonomia personal.
Pel que fa a les cures no professionals, s’amplien les possibilitats de reconèixer el suport de persones de l’entorn relacional que no siguin familiars, sempre que es compleixin els requisits establerts.
Aquestes modificacions són rellevants per a les entitats que gestionen serveis d’atenció domiciliària, assistència personal i altres recursos de suport, ja que poden incidir en la manera d’organitzar l’atenció a les persones usuàries.
Quines obligacions han de tenir en compte les entitats?
La reforma incorpora disposicions que afecten directament les organitzacions prestadores de serveis. Una de les més destacades és l’obligació d’implantar plans de subjeccions zero i de reducció de restriccions, per garantir una atenció respectuosa amb la dignitat, l’autonomia i els drets de les persones usuàries.
La normativa només permet aplicar subjeccions o restriccions de manera excepcional en situacions d’urgència vital, sota condicions estrictes i durant el temps imprescindible. Aquesta mesura implica que les entitats prestadores han de disposar de procediments que prioritzin alternatives a les pràctiques restrictives.
També s’introdueixen garanties relacionades amb l’ús de tecnologies en els serveis d’atenció. Les organitzacions han de respectar la privacitat, la protecció de dades personals i la llibertat de decisió de les persones ateses, especialment quan utilitzen dispositius de monitoratge o altres sistemes tecnològics de suport.
A més, la reforma del text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat reforça l’accessibilitat universal, inclosa l’accessibilitat cognitiva i comunicativa. Aquestes disposicions són rellevants per a les entitats que ofereixen activitats, informació i serveis a persones amb diferents necessitats de suport.
La llei també preveu nous criteris comuns d’acreditació de qualitat i mesures relacionades amb la formació del personal d’assistència personal. Per aquest motiu, les entitats hauran de seguir el desplegament normatiu que afecti els serveis que gestionen.
En el cas de Catalunya, caldrà tenir en compte les disposicions que aprovi la Generalitat en l’exercici de les seves competències i adaptar els procediments interns quan correspongui.