Un dels requisits per crear el pla d’igualtat d’una entitat és la constitució d’una comissió negociadora.
L’article 8.2 del Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre estableix que part del contingut mínim obligatori d’un pla d’igualtat és la determinació de les parts que el concerten. Una d’elles és el que s’ha anomenat com a ‘comissió negociadora’.
Aquesta comissió disposarà de tres mesos, no per elaborar el pla d’igualtat, sinó per negociar la seva elaboració a partir del compliment de l’obligatorietat de realitzar-lo (quan l’entitat o empresa tingui més de 50 persones treballadores).
Una vegada constituïda, a efectes d’elaborar el diagnòstic de situació, les persones que la integren tenen dret a accedir a tota la documentació i la informació necessàries. No obstant això, hauran de complir en tot moment amb el deure de sigil.
Qui ha de formar aquesta comissió? (Cas 1)
La comissió es compondrà d’un màxim de sis persones i ha de ser paritària: d’una banda, per la representació legal de les persones treballadores i, de l’altra, per la representació de l’entitat o empresa. També es recomana que, en la mesura que es pugui, la seva composició sigui equilibrada entre dones i homes, així com que les persones que la integren tinguin formació o experiència en matèria d’igualtat en l’àmbit laboral.
En el cas d’entitats amb representació legal de les persones treballadores, la comissió d’igualtat, com a norma general, està formada per persones del comitè d’empresa, delegades i delegats de personal o les seccions sindicals si n’hi ha que, en conjunt, sumin la majoria dels i les membres del comitè. En les entitats o empreses amb diversos centres de treball, hi ha de negociar el comitè intercentres (si n’hi ha i si té establertes competències per a la negociació).
Qui ha de formar aquesta comissió? (Cas 2)
En les organitzacions on no hi hagi representació legal de la plantilla, aquesta part social de la comissió haurà d’estar integrada pels sindicats més representatius i pels sindicats representatius del sector al qual pertanyi l’entitat. A més, aquests han de tenir legitimació per formar part de la comissió negociadora del conveni col·lectiu aplicable. També cal tenir en compte que la representació sindical es conformarà en proporció a la representativitat dels sindicats legitimats al sector, i que s’ha de garantir la participació de tots els sindicats legitimats.
Com s’ha de convocar els sindicats?
Si bé és cert que no hi ha cap requisit formal establert pel Reial decret, s’entén que l’entitat ha d’enviar una comunicació a tots els sindicats que reuneixin les condicions assenyalades anteriorment. Normalment, s’aconsella fer-ho a través de burofax, i guardar el justificant d’enviament i de recepció. Aquells sindicats que donin resposta a la convocatòria de l’entitat en un termini de deu dies seran els qui integraran la comissió.
Una altra opció, en aquest segon escenari, seria escollir les persones representants de la plantilla segons l’article 67 de l’Estatut dels treballadors.
Qui ha de formar aquesta comissió? (Cas 3)
En cas que l’entitat tingui centres de treball amb representació legal dels treballadors/es i centres sense representació, aquesta part de la comissió negociadora haurà d’estar integrada per representants legals de les persones treballadores dels centres que la tenen i, d’altra banda, per la comissió sindical constituïda de conformitat amb l’apartat anterior (a la qual es refereix l’article 5.3 del Reial decret 901/2020).
Per a la designació de les persones que han d’integrar la part social de la comissió, s’aplicarà la regla de la proporcionalitat a la seva representativitat respecte del conjunt de persones treballadores de l’entitat (no de cada centre de treball). La part de la comissió sindical es conformarà en proporció a la representativitat en el sector i garantint la participació de tots els sindicats legitimats.
En aquest tercer escenari, la comissió es pot compondre d’un màxim de tretze persones per cadascuna de les parts, tot i que s’aconsella que siguin menys per facilitar les negociacions.
Funcionament de la comissió i funcions principals
Segons el Reial decret, la comissió negociadora té les següents funcions (que bé pot desenvolupar per si mateixa o amb l’ajuda d’un servei de suport i assessorament extern especialitzat en la matèria):
- Negociar el pla d’igualtat, inclòs el diagnòstic i les mesures que l’integren.
- L’elaboració de l’informe dels resultats del diagnòstic.
- La identificació de les mesures prioritàries en funció del diagnòstic, el seu àmbit d’aplicació, els recursos materials i humans necessaris, les persones o els òrgans responsables i el calendari d’actuacions.
- La definició dels indicadors d’avaluació i els instruments de recollida de dades per al seguiment i avaluació de les accions implementades.
- Altres funcions que li siguin atribuïdes pel conveni col·lectiu o la normativa aplicable, o que siguin acordades per la mateixa comissió.
- La realització de les primeres accions de comunicació i/o sensibilització de la plantilla respecte del pla o respecte de la igualtat de gènere dins de l’entitat.
Segons la normativa, en cas de desacord, la comissió pot acudir als procediments i òrgans de solució autònoma de conflictes (amb la intervenció prèvia de la comissió paritària del conveni corresponent, si s’hi ha previst així). Altrament, aquesta pot establir un reglament de funcionament intern, així com un mètode de resolució de conflictes.
Finalment, cal tenir en compte que a totes les reunions s’elaborarà una acta sobre els temes tractats i els acords fets. En el moment de registrar el pla, s’haurà d’adjuntar tant l’acta de constitució de la comissió com totes les actes de les diferents sessions que han tingut lloc.
Per tal de resoldre dubtes en referència a aquest tema o altres qüestions relatives a la gestió d’entitats no lucratives contacta amb nosaltres.
Font: Xarxanet, redactat per Suport Tercer Sector.