El dret a desconnectar del treball és una eina clau per protegir la salut mental i garantir un equilibri real entre la vida laboral i personal. Una nova sentència judicial recorda que aquest dret no és una opció, sinó una obligació legal per a totes les organitzacions. Si necessites ajuda amb la gestió laboral de la teva entitat contacta amb nosaltres.
El dret a la desconnexió digital és cada cop més rellevant en un context laboral on els límits entre la feina i la vida personal s’han anat difuminant.
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG) ha emès una sentència que reforça aquest dret, condemnant una empresa a indemnitzar una treballadora amb 1.500 euros per haver-la contactat durant una baixa mèdica, vulnerant el que estableix la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals (LOPDGDD).
L’article 88 d’aquesta norma obliga les organitzacions a garantir la desconnexió digital, no només durant períodes de convalescència, sinó també en moments de descans, permisos o vacances.
Aquest cas posa de manifest que la llei protegeix el dret de les persones treballadores a no rebre ni atendre cap comunicació laboral fora del seu horari les persones.
Què implica la desconnexió digital?
Inicialment, la desconnexió digital s’entenia com la llibertat de no haver de respondre correus o missatges fora de la jornada laboral.
Avui, aquest concepte va molt més enllà: desconnectar també significa no rebre comunicacions laborals de cap mena durant els períodes de descans, i que les entitats s’abstinguin d’enviar-les.
Això implica una responsabilitat directa per part de les organitzacions, que han d’establir mesures internes per assegurar aquest dret.
Protocol·litzar els horaris de comunicació, limitar els canals fora de servei o activar respostes automàtiques són bones pràctiques que reforcen aquest compromís.
Les entitats també hi han de ser responsables
En el cas de les entitats del tercer sector, aquest repte pren especial rellevància. Sovint, els equips són petits però molt implicats en la seva missió social, i això pot fer que la frontera entre l’àmbit personal i el laboral sigui difusa.
Per garantir un equilibri saludable, cal que les organitzacions:
- Tinguin protocols de desconnexió clars i coneguts per tot l’equip.
- Formin el personal sobre drets digitals laborals.
- Sensibilitzin sobre les conseqüències físiques i emocionals de la hiperconnexió.
Fomentar una cultura organitzativa respectuosa amb el descans no només millora el clima laboral, sinó que redueix l’estrès, millora la productivitat i protegeix la salut mental de les persones.
Sentències que creen precedent
Aquesta no és la primera vegada que la justícia sanciona vulneracions del dret a la desconnexió digital.
El mateix TSJG ja havia condemnat anteriorment una empresa del sector de la seguretat a indemnitzar amb 1.000 euros una persona treballadora per enviar-li missatges fora d’horari i facilitar el seu telèfon personal a tercers.
Aquestes resolucions consoliden un criteri judicial i deixen clar que la desconnexió digital és una obligació legal.
No es tracta només de complir la llei, sinó de garantir entorns laborals saludables i respectuosos amb els límits personals.
Una oportunitat per al canvi
Les entitats del tercer sector poden aprofitar aquest moment per revisar les seves polítiques internes i assegurar que totes les persones que hi treballen o hi col·laboren tinguin garantit aquest dret.
Posar les persones al centre passa també per reconèixer la importància del descans, la salut mental i el benestar emocional.
Respectar el dret a desconnectar no és només una obligació legal: és un acte de cura col·lectiva i un pas cap a organitzacions més sostenibles i humanes.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.