Les entitats han de promoure un ambient de treball al qual no tingui lloc l’assetjament sexual o per raó de sexe i han d’adoptar mesures adients per abordar-lo en cas de produir-se. Per això, han d’arbitrar procediments específics de prevenció i actuació.
Un d’aquests procediments és l’elaboració d’un protocol. Posar aquest procés en marxa ja implica un canvi, ja que requereix destinar recursos materials i personals a garantir el funcionament del protocol i un canvi de mentalitat i comportaments. El nostre servei d’igualtat de gènere pot ajudar-te a resoldre dubtes sobre aquesta qüestió o desenvolupar el teu protocol contra l’assetjament sexual. Per a entitats de menys de 50 persones treballadores disposem d’un protocol bàsic a partir de 230 € (+IVA). Si necessites un protocol més personalitzat o tens més persones treballadores no dubtis en demanar pressupost.
Reflexió prèvia: Per què és necessari?
Aquests protocols són necessaris, principalment, per garantir un entorn segur i respectuós per a tothom i per combatre qualsevol tipus de violència que pugui tenir lloc a les entitats. A més, l’elaboració d’aquest protocol permetrà:
- Fer visibles situacions d’assetjament a l’entorn de l’organització.
- Expressar la desaprovació i l’alerta davant les situacions d’assetjament sexual o per raó de sexe a l’entitat.
- Manifestar la importància que tothom col·labori per fer front a actituds discriminatòries i violentes i per mantenir el respecte a l’entorn de treball.
- Definir procediments concrets de prevenció i actuació per abordar les situacions d’assetjament.
L’establiment d’aquest tipus de protocol es fonamenta en aquelles normatives internacionals, estatals i autonòmiques relatives a la igualtat de gènere, a la no discriminació i a la no violència. A dia d’avui, l’incompliment d’aquestes directrius per part de les entitats pot comportar l’exigència de responsabilitats administratives, judicials i laborals, per exemple, a través d’inspeccions de treball.
Objectius del protocol
És important que al mateix protocol es defineixin els seus objectius. Generalment, l’objectiu principal és definir uns paràmetres d’actuació davant d’aquestes situacions i promoure les mesures necessàries per tal d’evitar la seva aparició. A part d’això, un protocol d’aquest tipus pretén:
- Informar, sensibilitzar i formar a totes les persones relacionades amb l’entitat sobre qüestions relatives a l’assetjament sexual o per raó de sexe.
- Determinar les pautes a seguir en cas de produir-se un comportament constitutiu d’assetjament sexual o per raó de sexe.
- Vetllar per un entorn segur en el qual tothom mostri respecte mutu envers la seva integritat i dignitat.
- Actuar en els estadis més inicials de la problemàtica.
- Garantir els drets i el tracte just de les persones afectades, així com la confidencialitat i la diligència en el procés de resolució del conflicte.
- Determinar mecanismes per tal de fer un seguiment del compliment del protocol i sistemes de millora d’aquells aspectes que ho necessitin.
Contingut del protocol
El protocol haurà de definir primerament quins són els comportaments a prevenir i abordar, així com les tipologies d’assetjament sexual i/o per raó de sexe en funció de si es condiciona o no un dret (o expectativa de dret) a l’acceptació d’una situació d’assetjament i en funció del tipus de vincle que hi ha entre la persona que assetja i la persona que rep l’assetjament.
Caldrà considerar també quins són els grups d’especial atenció del protocol, és a dir, els col·lectius que normalment són vulnerabilitzats: infants, persones adolescents, dones i persones d’identitats dissidents. Les eines de prevenció es crearan tenint en compte les causes estructurals de la discriminació i l’opressió que pateixen aquests grups.
Per una altra part, el protocol haurà de contenir una sèrie de principis i garanties per generar confiança en l’aplicació d’aquest, tals com el respecte i la protecció; la confidencialitat; el dret a la informació; el suport de les persones formades en la matèria; la diligència i celeritat; el tracte just; la protecció davant possibles represàlies; la col·laboració; les mesures cautelars i la vigilància de la salut.
El document ha de mostrar també un procediment d’actuació específic, que normalment pot contemplar dues vies de resolució: interna (amb la fase de comunicació i assessorament, la fase de denúncia i investigació i la fase de resolució) i externa (per via administrativa o judicial). A més, és recomanable que el protocol inclogui un esquema d’aquest procediment, com també un glossari de termes.
Difusió, seguiment i avaluació
Tal com es comentava anteriorment, resulta vital que les entitats facin una bona comunicació del seu protocol per tal de donar a conèixer la seva existència, transferir coneixement a les persones que en formen part i ajudar a prevenir situacions d’assetjament sexual o per raó de sexe.
Aquesta difusió pot fer-se a través de la distribució de còpies entre les persones que formen part de l’entitat i a través de cartells informatius. D’altra banda, es pot oferir informació extra sobre el seu contingut organitzant sessions formatives.
També serà necessari fer un seguiment i avaluació del protocol. Per això hauran de realitzar-se reunions periòdiques on es valori la seva implementació i es detectin possibles incidències. A aquestes reunions haurien d’assistir membres de la direcció de l’entitat, les persones de referència designades i representants del personal.
Considerant la complexitat d’aquesta problemàtica i la necessitat que al protocol es tinguin en compte les característiques específiques de cada entitat, és recomanable contractar un servei extern i professional que s’encarregui de la seva elaboració o que ofereixi acompanyament i assessorament.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.
Font: Xarxanet.