L’expert en digitalització i membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua considera que la publicitat en línia és clau per al creixement de les entitats. Torrents dona consells en aquesta entrevista a les organitzacions que volen millorar en comunicació i digitalització. Això ho ha explicat, en part, a la jornada anual de Suport Tercer Sector, organitzada per la Federació Catalana de l’Esplai, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Quina importància té l’ús de les noves tecnologies en la Plataforma per la Llengua?
Un dels elements clau és que estem distribuïts territorialment. Per tant, per arribar a tot arreu i poder-nos comunicar i coordinar-nos internament és molt important per a nosaltres poder utilitzar eines col·laboratives, poder fer reunions virtuals… Són coses que abans de la pandèmia ja teníem necessitat de fer per tenir contactes amb la gent de l’Alguer o de les Illes Balears.
En clau externa, per a nosaltres també és molt important arribar a com més gent millor perquè les nostres campanyes són molt transversals. Necessitem arribar a molta gent, llavors, aquí el paper de les xarxes socials i de la publicitat en línia és molt important.
Quina importància creus que té fer comunicació ‘online’ i ‘offline’ alhora?
Combinar elements presencials i síncrons (que passen en el mateix moment), amb elements virtuals o asíncrons (que cadascú pot fer quan té temps), és essencial en les nostres campanyes. D’alguna manera, aquesta combinació fa que s’amplifiqui la capacitat d’arribar a la gent. Perquè la web la pots compartir en uns entorns, però si et trobes una revista la comparteixes en uns altres.
En clau externa, per a nosaltres també és molt important arribar a com més gent millor perquè les nostres campanyes són molt transversals. Necessitem arribar a molta gent, llavors, aquí el paper de les xarxes socials i de la publicitat en línia és molt important.
Ara la comunicació ‘offline’ complementa i amplifica l’’online’? O és al revés?
Crec que depèn de la campanya i de l’objectiu que s’estigui seguint. Pensant en la campanya ‘Som 10 milions, som una llengua’, l’objectiu és que els polítics dels diversos territoris de parla catalana prenguin determinades accions per protegir la unitat de la llengua. El ressò de les xarxes té un impacte quan venim de fer una reunió amb el polític del moment dient-li que tenim tota una gent darrere que està demanant que prengui una acció. És una amplificació bidireccional.
Se sol pensar que cal fer comunicació ‘online’ per arribar al públic jove, mentre que l’’offline’ l’enfoquem a persones de més edat. Hem de pensar en la comunicació diferenciant per edats?
L’edat és un factor important, però no l’únic. Per exemple, també s’ha de tenir en compte la situació socioeconòmica de les persones o l’origen dels barris. Quan fem una campanya, com que no tenim un pressupost infinit, acabem posant publicitat en mitjans on sabem que el públic ens és afí. Ens seria molt car fer publicitat a La Vanguardia, per això invertim a Vilaweb o al Món. Està bé, però ens quedem sense arribar a altres sectors de població que no llegeixen aquests diaris. Per arribar-hi, fem plans de barris, és a dir, anem presencialment a participar com a entitat als barris on per qüestions històriques i d’immigració la presència del català és baixa.
Quin consell donaries a les entitats petites que no donen tanta importància a la comunicació o a la digitalització?
Que comencin fent petites passes. Posar-se de ple en un procés de transformació digital és un esforç molt elevat d’entrada i els resultats costen de veure. En canvi, fent una petita inversió en anuncis a xarxes socials podrien aconseguir un gran impacte. Altres elements que poden ser molt útils són les eines col·laboratives. Solem utilitzar Excel i PowerPoint, quan hi ha solucions gratuïtes que ens permeten treballar en la mateixa presentació alhora com ara Drive.
Jornada organitzada per la Federació Catalana de l’Esplai i Suport Tercer sector.
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
