Airto Granell: «Han començat per les persones trans i les migrants, però no es quedaran aquí»

Què significa per a Lambda celebrar l’Orgull en el context social i polític actual?

Celebrar l’Orgull per a Lambda significa defensar drets en un moment de retrocessos, fer comunitat davant l’odi i reivindicar la legitimitat de les nostres vides en un context en què els discursos d’odi i l’extrema dreta han recuperat presència social i institucional.

En un moment en què s’està retrocedint en drets, tal com es va poder comprovar amb les modificacions a la llei trans autonòmica, i en què s’esborra qualsevol referència al col·lectiu LGTBI dels pressupostos o s’obre la porta a legitimar les teràpies de conversió sota el nom d’acompanyaments voluntaris mentre es neguen a investigar les denúncies de les víctimes d’aquestes pràctiques, queda clar que el perill és real i cada vegada es fa més present. És imprescindible que la societat reaccione, perquè no és una situació aïllada, és només el començament: han començat per les persones trans i les migrants, però no es quedaran aquí; continuaran llevant drets i atacant tots els col·lectius. És primordial fer una crida a la mobilització social perquè estan en perill els drets de totes, tots i totes les persones.

Els drets aconseguits s’han de defensar avui més que mai.

Després de més de 40 anys de trajectòria, quins són els principals reptes que encara afronta el col·lectiu LGTBI+?

Són molts els reptes que encara afrontem com a col·lectiu. Un exemple és el retrocés en drets i legislació. Durant molt de temps semblava que els drets aconseguits estaven garantits, però el govern ens ha demostrat amb quina facilitat es poden perdre. I això no es queda només en l’àmbit autonòmic; Feijóo ja va dir que, si arribava al Govern d’Espanya, derogaria la llei trans i LGTBI estatal que tant de temps i esforç va costar aconseguir. I si poden derogar aquesta llei, qui et diu que el següent objectiu no serà la llei de violència de gènere o la del matrimoni igualitari? La realitat és que els drets aconseguits s’han de defensar avui més que mai.

Un altre repte és l’augment dels delictes d’odi i de la violència. Cada vegada més persones oculten la seua identitat o orientació sexual per por de la discriminació o les agressions. Hi ha persones que han canviat els seus hàbits o han començat a eixir menys per l’augment de la violència. Els discursos d’odi difosos i legitimats sense conseqüències des de la política es transformen en agressions i violència al carrer, i lamentablement moltes vegades queden impunes.

Moltes persones de la comunitat continuen afrontant discriminacions que les porten a situacions d’extrema necessitat, especialment les dones trans, que continuen sent un dels grups amb més exclusió social. La situació laboral, juntament amb les dificultats d’accés a l’habitatge, crea un caldo de cultiu que acaba derivant en situacions de risc d’exclusió social. De fet, a Lambda comptem amb un programa d’emergència social i banc d’aliments amb el qual atenem 60 famílies vulnerables.

Quina importància té generar espais segurs i de suport per a les persones LGTBI+ i les seues famílies?

La creació d’espais segurs i de suport constitueix una peça clau de les polítiques d’igualtat dirigides al col·lectiu LGTBI+ i a les seues famílies. La seua importància es fonamenta en diversos aspectes essencials. És primordial crear espais que garantisquen la protecció, oferint un entorn lliure de violència i discriminació, i assegurant que cada persona puga expressar-se amb llibertat i dignitat. Això és especialment important per a aquelles persones que han patit rebuig o aïllament per part de la seua família o del seu entorn pròxim.

Aquests espais són necessaris per consolidar les xarxes de suport i participació, fonamentals per a la cohesió social, l’apoderament i la defensa dels drets, creant entorns segurs en què sentim que estem amb la nostra família escollida.

Com ha evolucionat la manera de viure i reivindicar l’Orgull des dels inicis de Lambda fins avui?

Actualment, l’Orgull de València sol mobilitzar al voltant de 50 entitats i entre 15.000 i 20.000 persones.

La manera de viure i reivindicar l’Orgull ha experimentat una transformació profunda en aquests 40 anys. El que als inicis era una mobilització minoritària i gairebé clandestina, centrada en la denúncia de la discriminació en un context social hostil, s’ha consolidat avui com una expressió pública àmpliament reconeguda. L’Orgull ha passat de reclamar drets bàsics a articular una agenda política estructurada que recull les necessitats actuals del col·lectiu i s’alinea amb els marcs legislatius vigents. La participació s’ha ampliat fins a convertir-se en una mobilització massiva que integra persones LGTBI+, famílies, entitats socials i administracions públiques, reforçant-ne l’impacte social i institucional. Actualment, l’Orgull de València sol mobilitzar al voltant de 50 entitats i entre 15.000 i 20.000 persones.

Així mateix, l’Orgull ha evolucionat des de la invisibilitat cap a una diversitat intergeneracional que reflecteix la pluralitat del col·lectiu i converteix aquest espai en un punt de trobada per a diferents trajectòries i realitats. Finalment, en el context actual, marcat pels retrocessos i els discursos d’odi, l’Orgull reafirma el seu paper com a eina de defensa activa dels drets i de compromís amb la igualtat real. En conjunt, ha passat de ser una acció valenta i minoritària a consolidar-se com un referent institucional, comunitari i polític que manté la seua essència reivindicativa mentre s’adapta a cada moment històric.

Per què és important que les empreses i entitats mostren un compromís real amb la diversitat més enllà del mes de juny?

És fonamental que les empreses i entitats mantinguen un compromís real i continuat amb la diversitat LGTBI+ més enllà del mes de juny, perquè la igualtat no pot dependre de campanyes puntuals ni d’accions simbòliques. Un compromís sostingut implica integrar polítiques d’inclusió efectiva en la cultura organitzativa, garantir entorns laborals segurs i lliures de discriminació i desenvolupar mesures que protegisquen els drets de les persones LGTBI+ durant tot l’any.

A més, la coherència entre el discurs públic i les pràctiques internes reforça la responsabilitat social de les organitzacions i contribueix a generar confiança en la ciutadania. Només a través d’un treball constant, avaluable i transparent és possible avançar cap a entorns comunitaris on la diversitat siga un valor real i no una estratègia de visibilitat limitada a l’Orgull. Les persones de la comunitat LGTBIAQ+ existim tot l’any.

Quin paper juguen la cultura, l’educació i la visibilitat en la lluita pels drets LGTBI+?

La cultura, l’educació i la visibilitat exerceixen un paper essencial en la defensa dels drets LGTBI+, ja que permeten transformar imaginaris socials, prevenir la discriminació i consolidar una ciutadania plenament inclusiva. La cultura actua com una eina de canvi simbòlic, generant referents positius i narratives que qüestionen estereotips, visibilitzen i normalitzen realitats i amplien la comprensió de la diversitat. L’educació és clau per garantir entorns segurs, promoure el respecte des d’edats primerenques i prevenir l’assetjament, contribuint al fet que les noves generacions cresquen en contextos lliures de prejudicis.

Per altra banda, la visibilitat permet que les persones LGTBI+ puguen viure amb autenticitat, redueix l’estigma i reforça la legitimitat social del col·lectiu, a més d’impulsar canvis legislatius i polítiques públiques. En conjunt, aquests tres àmbits conformen una estratègia integral que enforteix la igualtat real i consolida una societat més lliure, justa, diversa i democràtica.

Què li diries a una persona jove que encara no se sent segura per mostrar-se tal com és?

Li recordaria que la seva identitat és legítima fins i tot en els moments en què no pot expressar-la obertament.

Li diria que no està sola i que el seu procés és vàlid, siga quin siga el ritme amb què el visca. La seguretat no sempre depén de la voluntat individual, sinó de l’entorn, i és important recordar que protegir-se també és una forma de cuidar-se. L’animaria a buscar espais segurs on puga sentir-se lliure, acompanyada, escoltada i respectada, ja siga en el seu entorn més pròxim o en entitats com Lambda, on trobarà persones que han passat per processos similars, amb les quals compartir experiències i que poden oferir suport sense judicis.

També li recordaria que la seva identitat és legítima fins i tot en els moments en què no pot expressar-la obertament, i que treballem perquè arribe un moment en què puga viure amb més llibertat i tranquil·litat. Mentrestant, és fonamental que s’envolte de referents positius, cuide el seu benestar emocional i sàpia que existeix una comunitat enorme disposada a acompanyar-la en cada moment.

Amb quin missatge t’agradaria que la societat es quedara aquest Orgull 2026?

M’agradaria que la societat entenguera que, encara que continuen existint desafiaments importants per garantir la igualtat real, hem avançat gràcies al compromís col·lectiu i podem continuar fent-ho si mantenim aquest esforç de manera constant. L’Orgull 2026 hauria de recordar-nos que la diversitat és un valor social que enforteix la convivència i que cada gest de respecte, cada política inclusiva i cada espai segur contribueixen a construir una societat més justa.

El missatge central és que la igualtat no és un objectiu llunyà, sinó un camí que ja estem recorrent, i que sumar esforços ens permet avançar amb més força. Amb realisme, però també amb esperança, aquest Orgull ha de convidar-nos a continuar defensant la dignitat i la llibertat de totes les persones, sabent que una societat inclusiva és possible i que estem més a prop d’aconseguir-la quan actuem juntes.