L’Oficina tècnica per a l’equitat de gènere i la diversitat sexual fa valer les cures, ja que són la base que satisfà les necessitats de suport i sosteniment primordials de les persones perquè puguin complir amb la resta d’activitats i objectius de desenvolupament vital.
Per aquest motiu, hem entrevistat a Milagros Domingo, treballadora familiar, per conèixer en què consisteix el seu ofici i realçar la importància de les cures per garantir el benestar i la prosperitat de les persones.
Si vols saber més sobre igualtat de gènere i diversitat contacta amb el servei d’assessorament gratuït de l’Oficina tècnica per a l’equitat de gènere i la diversitat sexual.
Al llarg de la història, les dones han assumit la responsabilitat de tenir cura de la llar, els infants, la gent gran i les persones malaltes. Encara avui dia són majoritàriament dones les que es dediquen a fer aquesta feina. És per això que es tracta d’un ofici feminitzat que no té el reconeixement ni el valor que mereix i perpetua les desigualtats de gènere.
Les treballadores familiars es dediquen a cuidar i vetllar pel benestar d’una o diverses persones que poden ser infants, joves, adultes, gent gran, persones en situació de dependència física, mental o en risc d’exclusió social. Les tasques que duen a terme són àmplies i diverses i generalment tenen lloc al domicili de la persona usuària.
El servei principal que ofereixen les treballadores familiars és l’acompanyament físic, mental i emocional de les persones a qui cuiden. Les activitats que realitzen dins d’aquest servei varien en funció de la usuària i les seves necessitats, però en línia general s’inclouen les següents tasques:
- Mantenir la higiene personal de la usuària: dutxar-la, vestir-la o fer-li el llit.
- Assistir en la seva alimentació: anar a comprar, cuinar i ajudar-la a menjar.
- Acompanyar-la a les seves visites mèdiques i ajudar-la a prendre’s la medicació via oral.
- Afavorir el seu benestar mental i emocional: conversar, sortir a passejar i fer activitats per promoure el seu aprenentatge, autonomia i socialització.
Altres tasques que erròniament s’atribueixen a les treballadores familiars, però que no formen part de les seves funcions són la neteja de la llar —que correspon a les treballadores de la neteja o domèstiques— o qualsevol classe de cura que impliqui un contacte directe amb el cos de la persona, com ara tallar-li les ungles, la cura d’una ferida o l’administració de medicació per qualsevol altra via que no sigui oral—que és responsabilitat del personal d’infermeria o sanitari—.
Milagros Domingo, seixanta-sis anys, s’acaba de jubilar després d’un recorregut de disset anys com a treballadora familiar. Considera que és una feina dura, però alhora molt agraïda. “He adquirit molt coneixement de les persones i he desenvolupat molta sensibilitat per entendre els seus pensaments i les seves emocions”, remarca.
Milagros començava la seva jornada a les vuit del matí i segons el dia acabava a les dues, tres o quatre de la tarda. Durant una jornada, visitava cinc o sis domicilis de la zona del Casc Antic de Barcelona, on atenia persones usuàries amb necessitats molt diferents. “Cada persona és un món; veus coses agradables i d’altres molt desagradables”, expressa. Per exemple, Milagros cuidava una senyora de noranta-quatre anys que viu a un tercer pis sense ascensor i no pot caminar ni tampoc té cadira de rodes. Quan la usuària ha de sortir de casa han de venir dues persones tècniques per muntar-la a una cadira automàtica i només així poden baixar-la i pujar-la per les escales. També han de reservar una cadira de rodes per poder desplaçar-la pel carrer. D’aquestes gestions se n’encarregava ella conjuntament amb la persona tècnica sociosanitària assignada a aquesta usuària.
Com s’assigna una usuària a una treballadora familiar?
En primer lloc, a les usuàries se’ls ofereix un servei d’atenció domiciliària a través de la Seguretat Social. Es fa una avaluació de les usuàries en la qual s’identifiquen les seves necessitats, les tasques que s’han de dur a terme en cada servei i el règim de visites que han de rebre, la freqüència i durada. A continuació, s’assigna una treballadora familiar a cada usuària per donar el servei establert de manera continuada en el temps. Així, “s’estableix un vincle entre la usuària i la treballadora perquè els dones carinyo i atenció”, assenyala Milagros.
Cada servei té una durada diferent —pot ser d’una hora, una hora i dos quarts o dues hores— i s’ha de fitxar a l’aplicació mòbil que registra l’hora d’arribada i de sortida. Un cop finalitzat un servei a un domicili, la treballadora familiar es desplaça al següent domicili que té planificat, i així, fins a realitzar tots els serveis encomanats en el dia. Per reduir el temps de desplaçament entre un domicili i un altre, les treballadores familiars s’agrupen per barris. “Al barri del Born, per exemple, treballen al voltant de 40 treballadores familiars”, explica Milagros.
Al llarg del seu recorregut com a treballadora familiar, Milagros considera que és una feina ben remunerada i amb bones condicions laborals, però que malauradament no rep el reconeixement que mereix. El valor que aporten les treballadores familiars a les vides de les persones és immens, especialment per a aquelles que es troben molt soles i necessiten algú amb qui compartir el seu dia a dia.
Amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes:
