El 2026 entra en vigor una actualització important de les obligacions informatives financeres que afecta, sobretot, la informació que bancs, entitats de pagament i entitats de diners electrònic han de remetre a l’Agència Tributària sobre determinats cobraments i comptes. En cas de dubtes pots contactar amb el nostre servei econòmic.
Els canvis que es produiran aquest 2026, s’emmarquen en l’adaptació del sistema tributari a l’ús creixent de mitjans de pagament digitals (TPV virtual, targetes en diverses modalitats i cobraments associats a telèfon mòbil, com Bizum en ús professional) i a l’aparició de nous intermediaris financers que operen a Espanya, també sense establiment permanent.
Per a moltes entitats del tercer sector, aquesta reforma no implica presentar nous impostos, però sí que pot tenir impacte en la gestió interna: més capacitat de creuament de dades per part de l’Administració, necessitat de conciliacions més freqüents i major importància de separar clarament els cobraments de l’activitat econòmica de qualsevol ús personal de comptes o eines de pagament.
Què ha canviat i per què: un control més adaptat als pagaments digitals
La reforma busca que l’Administració tributària disposi de dades financeres més freqüents i més completes per millorar l’assistència al contribuent, l’eficàcia recaptatòria i la lluita contra el frau. En la pràctica, el canvi central és doble: d’una banda, s’amplia el conjunt d’entitats obligades a informar (no només bancs tradicionals) i, de l’altra, es modifica la periodicitat, fent que determinades dades que abans s’informaven anualment passin a ser mensuals.
Aquesta actualització respon al fet que el mercat de pagaments ha canviat: avui conviuen comptes bancaris i comptes de pagament, targetes físiques i virtuals, diners electrònic, plataformes i instruments basats en telèfon mòbil. L’objectiu és que el sistema d’informació fiscal no quedi enrere respecte d’aquesta realitat i que no hi hagi diferències de tractament segons si el cobrament s’ha fet amb un banc clàssic, una entitat de pagament o un operador que presta serveis des de fora.
Bizum: què s’informa (i què no) a partir del 2026
Un dels punts que ha generat més soroll és Bizum. Cal separar clarament dos escenaris. Els Bizum entre particulars (C2C) no formen part d’aquesta obligació informativa específica: no es tracta d’un “control dels Bizum de la ciutadania” en general. El que s’informa és el que té caràcter de cobrament professional o entitat(s).
A partir de febrer de 2026, les entitats financeres informaran mensualment de la facturació acumulada del mes anterior realitzada a través de Bizum (o sistemes equivalents) quan el destinatari sigui un empresari o professional adherit al sistema de gestió de cobraments mitjançant telèfon mòbil. La clau pràctica és el contracte: només es reporten operacions en què el destinatari opera com a “no particular”. A més, la informació es remetrà de manera agregada per mes, no operació per operació, i inclourà elements com la identificació del receptor, el “número de comerç” o terminals, l’import mensual i els comptes associats al cobrament.
Targetes i cobraments electrònics: s’elimina el llindar i la informació passa a ser mensual
En l’àmbit dels cobraments amb targeta (TPV físic o virtual) i altres sistemes electrònics, el canvi més rellevant és la supressió d’un llindar mínim que, fins ara, limitava quan s’havia d’informar. Amb la nova regulació, les entitats declarants han de subministrar informació amb caràcter mensual sobre els cobraments obtinguts per entitat(s) i professionals a través de qualsevol classe de targeta (incloses modalitats com dèbit diferit, crèdit, prepagament, virtual i diners electrònic) i també sobre sistemes equivalents basats en telèfon mòbil.
Per a les entitats del tercer sector amb activitat econòmica (per exemple, venda de marxandatge, serveis, inscripcions, activitats de pagament o botigues solidàries), aquest escenari reforça una bona pràctica bàsica: quadrar de manera periòdica els cobraments electrònics amb la facturació, els llibres d’IVA, si escau, i la comptabilitat. No és que “s’hagi de declarar Bizum o targetes” com un model nou per part de l’entitat, sinó que els bancs i operadors tindran d’obligació d’informar, i això facilita els creuaments automàtics d’informació per par de l’Agència Tributària.
Nous models i calendari d’aplicació: què entra en joc el 2026
Per vehicular aquest nou subministrament d’informació, s’han actualitzat i aprovat determinats models de declaració informativa, que hauran de presentar les entitats financeres. Destaquen, entre d’altres:
- Model 196: declaració informativa mensual de comptes en tota classe d’institucions financeres, amb informació associada a comptes i un resum anual en els termes que preveu la normativa.
- Model 170: declaració informativa mensual d’operacions realitzades per entitat(s) o professionals adherits a sistemes de gestió de cobraments mitjançant targetes i pagaments associats a telèfon mòbil.
- Model 174: nova declaració informativa sobre tot tipus de targetes, amb un enfocament anual i amb un llindar que permet centrar l’esforç informatiu en targetes amb major volum. En aquesta, també es declararan les operacions realitzades per particulars, sempre que superin un volum anual d’operacions de 25.000 euros.
En termes pràctics, la informació mensual començarà a remetre’s a partir de febrer de 2026 amb dades corresponents al mes de gener. En canvi, determinats resums o informatives anuals associades a l’exercici 2026 es presentaran al gener de l’any següent, dins dels terminis habituals d’aquest tipus de models.
Recomanacions per a entitats: com preparar-se sense alarmisme
Aquesta reforma no hauria de generar alarma, però sí que convida a reforçar rutines de gestió. Les entitats que gestionen cobraments electrònics (TPV, passarel·les de pagament, Bizum en modalitat professional o sistemes equivalents) faran bé d’implementar una disciplina de conciliació: revisar extractes, comptabilitzar de manera sistemàtica, i assegurar que els cobraments estan vinculats a factures, rebuts o justificants interns.
És especialment recomanable separar clarament els cobraments de l’activitat de l’entitat de qualsevol circuit personal (per exemple, evitar comptes personals per cobraments professionals) i tenir protocols interns per a devolucions, anul·lacions i incidències. També pot ser un bon moment per revisar amb la gestoria o assessorament fiscal si l’entitat està correctament classificada quant a activitat econòmica, IVA aplicable i obligacions informatives. En definitiva: més informació a l’AEAT significa que la qualitat del registre intern i la traçabilitat dels cobraments seran cada cop més importants.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.