A les entitats del Tercer Sector es produeixen assetjaments? Quines són les conseqüències? Si necessites ajuda amb la igualtat de gènere i diversitat sexual contacta amb el servei gratuït de l’Oficina tècnica per a l’equitat de gènere i la diversitat sexual a les entitats del tercer sector.
Les entitats del Tercer Sector no estan exemptes de patir situacions d’assetjament entre el seu personal, malgrat ser un motor social que treballa per millorar la salut de les persones, lluitar contra les desigualtats o tenir cura de la natura i de les persones que ho necessiten, entre moltes altres accions. Per això, han de conèixer les conseqüències que poden sorgir en cas que es produeixin aquesta mena de situacions, sobretot si no han dut a terme accions preventives per evitar-les.
Quines conseqüències té l’assetjament sexual?
L’assetjament en l’àmbit laboral, sigui assetjament sexual o per raó de sexe, contra la integritat moral o contra la llibertat sexual, comporta conseqüències tant per a la víctima com per a la persona assetjadora. A més, també té repercussions per a les entitats, que poden arribar a rebre sanciones econòmiques.
Pel que fa a les víctimes, poden patir perjudicis en la seva salut, tant en l’àmbit físic com psíquic, que poden arribar a ser molt greus, afectant la seva vida laboral, familiar i personal.
Les conseqüències més habituals que pateixen les víctimes són l’insomni, trastorns cardiovasculars (hipertensió, arrítmies, dolors al pit), trastorns musculars (lumbàlgia, cervicals, tremolor), trastorns respiratoris (sensació d’ofegament, hiperventilació), trastorns gastrointestinals, mals de cap, inseguretat, falta de confiança en si mateixa i en les altres persones, falta de concentració i memòria, aïllament dintre de l’equip de treball, ansietat, depressió, atacs de pànic, ets.
Com s’ha comentat anteriorment, les situacions d’assetjament també generen conseqüències negatives per a les entitats, com ara perjudici en la seva imatge social, pèrdua de bonificacions o subvencions, baix rendiment de la persona assetjada i pèrdua de talent, absentismes, ambient laboral negatiu o percepció d’un entorn laboral insegur.
Quines sancions pot tenir l’organització?
A més, les entitats també poden ser sancionades econòmicament segons indiquen normatives com ara el Reial decret legislatiu 5/2000 (Llei sobre infraccions i sancions), que defineix en els articles 8.12, 8.13 i 8.13 bis, les situacions d’assetjament a l’àmbit laboral com a infraccions molt greus, que poden ser multades amb sancions entre els 75.001 € i els 225.008 €. Per la seva banda, la Llei de Prevenció de Riscos Laboral (Llei 31/1995), a l’article 13, estableix sancions d’entre 49.181 € i 983.736 € en cas de no adoptar mesures preventives a l’àmbit laboral per evitar situacions que derivin en un risc greu per la seguretat i salut de les persones treballadores. A més, el Codi Penal (L.O. 10/1195), a l’article 184.5, estableix una pena de multa d’entre sis mesos i dos anys si considera responsable l’entitat de la situació d’assetjament.
Finalment, també és important indicar quines possibles conseqüències poden produir-se per a l’assetjador que, en funció del grau de l’assetjament, poden anar des d’accions de rehabilitació dintre de l’entitat per evitar que es torni a produir fins a l’acomiadament (article 54.2 de l’Estatut de treballadors/es). A més, segons estableix el Codi Penal a l’article 173, l’assetjament també pot comportar sanciones majors com ara condemnes de presó que poden arribar a ser de fins a vint-i-quatre mesos.
Amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes:
