El Reial Decret-llei 24/2020 amplia l’àmbit temporal dels ERTO per força major, estableix algunes prohibicions i fixa l’exoneració de les cotitzacions als ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives. Aprofundim en les diferències entre tipologies d’Expedients de Regulació d’Ocupació i en les conseqüències que se’n deriven de cadascuna per a persones treballadores i entitats.

Diferència entre ERO i ERTO

La principal diferència entre un ERO i un ERTO és que l’ERTO suposa la suspensió o reducció temporal dels contractes laborals. Per tant, obliga l’entitat a reactivar els contractes de les persones en ERTO en un termini de temps determinat. A més, els ERTO es poden aplicar a qualsevol nombre de treballadors i no originen cap indemnització per part de l’entitat.

En canvi, un ERO és un acomiadament col·lectiu i definitiu. Per tant, suposa una indemnització per a les persones afectades que ha d’abonar l’entitat. La indemnització és de 20 dies de salari per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats.

Tant l’ERTO com l’ERO generen una prestació per desocupació.

ERTO per força major

L’ERTO per força major es justifica per circumstàncies imprevisibles i inevitables, com ara l’estat d’alarma per una pandèmia. Qualsevol esdeveniment extraordinari o catastròfic que impedeixi a l’entitat prestar els seus serveis bàsics és una causa de força major.

Durant la suspensió dels contractes de treball per un ERTO de força major, els treballadors/es afectats segueixen cotitzant a la Seguretat Social per la totalitat de les seves contingències. L’entitat suspèn o redueix temporalment els contractes laborals amb el nombre de treballadors/es que consideri i deixa de pagar els seus salaris durant el termini que estableixen les normatives vigents.

Pel que fa a les cotitzacions, les entitats fins a 50 treballadors/es estan exemptes d’abonar les seves cotitzacions. Les que tenen més de 50 persones en plantilla compten amb una exempció de fins al 75% de les quotes.

En tot cas, les mesures especials derivades del coronavirus impliquen per part de l’entitat la necessitat d’un compromís de manteniment dels llocs de feina durant els 6 mesos següents des de la reincorporació dels treballadors/es afectats.

ERTO per causes objectives ETOP

Des del 27 de juny ja no és possible tramitar cap ERTO de força major per coronavirus. Això sí, tots els ERTO es prorroguen fins al 30 de setembre. L’objectiu d’aquest termini, establert al RDL 24/2020, és reduir els ERTO per força major i substituir-los pels ERTO per causes objectives, també anomenats ERTO per causes Econòmiques, Tècniques, Organitzatives i de Producció (ETOP).

El SEPE prorroga fins al 30 de setembre de 2020 la duració màxima de les prestacions reconegudes en els expedients de regulació temporal d’ocupació i demanades abans del 27 de juny, tant els de força major com els de causes objectives. 

A partir del 27 de juny, doncs, es poden tramitar ERTO ETOP, una mesura que ha d’ajudar l’entitat a superar una situació de crisi. És previsible que algunesentitats que s’han acollit a un ERTO per força major, a partir del 30 de setembre, tramitin un ERTE ETOP. De moment, els ETOP també tenen vigència fins al 30 de setembre, igual que els de força major.

Què s’entén per causes ETOP?

  • Causes econòmiques: Es pot justificar un ETOP per causes econòmiques quan els resultats de l’entitat són negatius. És a dir, si l’organització té o preveu pèrdues, o si el nivell d’ingressos disminueix persistentment (si durant tres trimestres consecutius la xifra és inferior a la registrada en el mateix trimestre de l’any anterior).
  • Causes productives: Existeixen causes productives quan es produeixen canvis en la demanda dels productes o serveis que són la raó principal de l’entitat.
  • Causes organitzatives: N’hi ha quan es produeixen canvis en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal o en la manera d’organitzar la producció.
  • Causes tècniques: Suposen canvis en l’àmbit dels mitjans de producció.

Cotitzacions de l’ETOP

Les entitats en ETOP també compten amb exoneracions de quotes a la Seguretat Social (SS) però en un percentatge més baix que en el cas dels ERTO per força major.

Aquestes exoneracions impliquen que les entitats amb menys de 50 treballadors/es poden acollir-se a un 60% d’exempció de quotes a la SS, durant els mesos de juny, juliol i agost, sempre i quan s’apliqui a treballadors que hagin reiniciat activitat. Si no és el cas i segueixen suspesos, les bonificacions seran del 35%.

Si l’empresa compta amb més de 50 empleats o empleades, els percentatges d’exempció seran del 40 i el 25%, tal com s’explica al RDL 24/2020.

Ets d'una associació, fundació o cooperativa no lucrativa? No et perdis cap entrada del nostre blog especialitzat en gestió del tercer sector

Política de privacitat *

Segueix-nos!

Subscriu-te ara al nostre butlletí

  • Hidden
  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

Segueix-nos a les xarxes socials

Som Fundesplai

Som Fundesplai, una entitat sense ànims de lucre amb la missió d'educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el Tercer Sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora.

A través de Suport Tercer Sector recolzem i enfortim les entitats oferint serveis i productes ajustats a les necessitats del món associatiu.

Coneix Fundesplai