L’àrea d’igualtat de Suport Tercer Sector ajuda les entitats a confeccionar plans d’igualtat entre altres qüestions.
El Redós és una fundació que treballa per garantir el benestar i la qualitat de vida de les persones grans, proporcionant l’atenció i el suport que requereixen en aquesta etapa de la vida.
Aquesta entitat va decidir desenvolupar el seu pla d’igualtat amb l’equip de Suport Tercer Sector. Montse Falguera, gerent de l’organització, explica la seva experiència.
Per què vau decidir posar en marxa el pla d’igualtat a El Redós?
En primer lloc, perquè tenim l’obligació de fer-ho, ja que som una entitat de més de cinquanta treballadores. Jo he fet diversos intents de tirar-ho endavant amb personal de la casa, però sempre han sorgit altres qüestions i ho hem anat posposant.
Més enllà de la qüestió legal, també em semblava que podia ser un instrument útil que ens ajudés a revisar si realment tenim en compte els drets –sobretot de les dones— dins de l’àmbit laboral. De vegades, podem tenir la impressió que les coses són d’una manera determinada, però a mi m’ajuda molt tenir instruments tan objectius com sigui possible per poder avaluar quines són les nostres línies estratègiques i cap a on hem de destinar esforços.
El protocol d’igualtat és necessari també en entitats amb moltes dones.
Sí, El Redós som una entitat molt feminitzada, més del 90% som dones. Era fàcil pensar que el pla d’igualtat no era una prioritat perquè, en tot cas, la discriminació podria ser cap als homes, mentre que cap a les dones seria difícil.
Però penso que és bo fer-lo malgrat que siguis una entitat feminitzada, per detectar algunes tendències, actituds o lectures que de vegades fem de la realitat. És un moment de parar-te i prendre consciència.
“Som una entitat molt feminitzada, més del 90% de les persones que en formem part som dones. Era fàcil pensar que això no era una prioritat”.
Quines són aquestes tendències que heu detectat?
He sentit moltes vegades el comentari “és que la gent que esteu als despatxos…”, en el sentit que aquestes persones tenen uns privilegis diferents de la persona que, per exemple, treballa a la cuina o la bugaderia. Doncs, adonar-me que això era molt generalitzat ha sigut gràcies a crear la comissió per tirar endavant el pla d’igualtat.
Com han rebut aquesta nova tasca les persones de la comissió?
Penso que els hi ha agradat. Estem seguint el model de participació transversal. Això agrada molt a la gent perquè crea un sentiment de pertinença molt gran.
A mi m’interessa que tothom, tingui la posició que tingui, sàpiga què és el que s’està fent perquè vincules la gent a l’entitat i la implicació és major. El que ens interessa és que les 111 persones que viuen aquí estiguin el màxim de bé possible.
Quins aspectes heu treballat?
Hem hagut de destacar els punts forts que tenim: som una entitat molt feminitzada, amb la qual cosa, la conciliació familiar és una qüestió molt important. Tot i això, jo necessito criteris que siguin homogenis per no crear discriminació i que no depengui del meu criteri personal prendre algunes decisions, i ho hem treballat. Això requereix esforç i sé que no totes les entitats o empreses s’ho plantegen.
També ens hem adonat de noves qüestions que no teníem tan presents, per exemple, el conveni diu que es pot avançar el sou dintre del mes corrent i nosaltres de vegades ho hem fet.
“Malgrat que costa molt, i va en contra de la tendència és realment útil”.
Per què recomanaries fer un pla d’igualtat?
Ho recomano perquè, malgrat que costa molt, i va en contra de la tendència, és realment útil. El fer constantment et desvincula del que realment ets. Hem de ser capaços de parar-nos i de revisar-nos, d’avaluar-nos, que tothom participi perquè se senti inclòs. Aquest instrument ens ajuda a fer això.