Octubre és el Mes Europeu de la Ciberseguretat, una oportunitat per recordar que protegir una entitat no consisteix només a instal·lar eines de seguretat: també cal mantenir els sistemes, adoptar bones pràctiques i saber com actuar davant d’una situació sospitosa.
Un correu d’una empresa proveïdora habitual comunica un canvi de compte bancari. Un missatge avisa que la contrasenya caducarà en poques hores i demana iniciar sessió. Una factura conté un enllaç que no esperàvem. O algú que aparentment coneix la nostra organització ens demana informació amb urgència. Poden semblar situacions quotidianes, però també poden ser intents de frau. Si necessites assessorament o acompanyament en temes informàtics, pots contactar amb el nostre equip de servei informàtic i t’assessorarà.
Durant el Mes Europeu de la Ciberseguretat, que se celebra cada octubre des de 2012, la Unió Europea promou precisament la conscienciació i l’adopció de bones pràctiques davant dels riscos digitals. La campanya està coordinada per l’Agència de la Unió Europea per a la Ciberseguretat (ENISA) amb el suport de la Comissió Europea. I les dades mostren que és una qüestió que forma part del dia a dia de les organitzacions.
Segons dades publicades per ENISA aquest 2026, el 74% de les persones treballadores enquestades afirma haver rebut durant els sis mesos anteriors correus, missatges, trucades o enllaços sospitosos en el seu entorn laboral. El phishing continua sent l’amenaça més habitual entre les situacions reportades.
La seguretat no és només una qüestió tècnica
Tenir els ordinadors protegits i actualitzats és imprescindible. També ho és disposar de mecanismes de protecció contra programari maliciós, gestionar correctament els accessos, activar sistemes d’autenticació reforçada o disposar de còpies de seguretat, però la tecnologia és només una part de la protecció.
Molts intents de frau busquen precisament aprofitar un element molt més difícil de protegir automàticament: la confiança de les persones.
Un missatge pot semblar que prové d’una persona coneguda, reproduir la imatge d’una empresa o servei habitual i utilitzar un llenguatge perfectament correcte. La incorporació de noves tecnologies, inclosa la intel·ligència artificial, està facilitant també la creació de continguts fraudulents cada vegada més convincents. ENISA ja identifica l’ús creixent de la IA per facilitar o millorar determinades activitats malicioses.
Per això, una de les mesures de seguretat més importants continua sent saber detectar quan alguna cosa no encaixa.
Aturar-se uns segons també és ciberseguretat
No cal convertir totes les persones de l’entitat en especialistes en seguretat informàtica. Sí que és important, en canvi, incorporar alguns hàbits senzills:
- Verificar per un altre canal una petició inesperada, especialment si implica diners, dades personals o un canvi de compte bancari.
- Evitar clicar immediatament en enllaços rebuts per correu o missatgeria quan no esperàvem la comunicació.
- Utilitzar contrasenyes diferents i segures i activar l’autenticació de doble factor sempre que sigui possible.
- No compartir credencials entre diferents persones.
- Mantenir els equips i les aplicacions actualitzats.
- Revisar periòdicament qui té accés a la informació i retirar els permisos que ja no siguin necessaris.
- Comunicar qualsevol situació sospitosa, encara que finalment resulti no ser una amenaça.
Precisament aquest octubre, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha centrat part de la seva campanya de conscienciació en l’ús de contrasenyes robustes i l’activació del doble factor d’autenticació, dues mesures senzilles que contribueixen a protegir l’accés als comptes digitals.
I els sistemes? També necessiten manteniment
Les bones pràctiques de les persones no poden substituir una infraestructura tecnològica correctament gestionada.
Els ordinadors necessiten actualitzacions, els sistemes de protecció han d’estar actius, els accessos s’han de revisar i les còpies de seguretat s’han de controlar.
I, sobretot, no n’hi ha prou amb tenir una còpia de seguretat: cal tenir la certesa que la informació es podria recuperar si algun dia fos necessari.
També és convenient revisar què passa quan una persona deixa l’organització, qui conserva accés als diferents serveis, quins dispositius tenen accés a la informació corporativa o si els sistemes utilitzats continuen rebent actualitzacions de seguretat. Són tasques poc visibles quan tot funciona, però essencials quan apareix un problema.
Tenir algú a qui preguntar
Un altre aspecte important de la ciberseguretat és que les persones de l’entitat sàpiguen què han de fer quan tenen un dubte:
- «He rebut aquest correu, és segur?»
- «M’estan demanant que canviï aquesta contrasenya»
- «Puc obrir aquest document?»
- «Hem rebut una factura amb un número de compte diferent»
Disposar d’una persona, equip o servei tecnològic de confiança facilita que aquestes consultes es facin abans d’actuar i permet conèixer la realitat tecnològica de l’organització: els equips, els sistemes, els accessos, les còpies de seguretat i les necessitats de les persones que els utilitzen.
Aquest acompanyament també permet treballar de manera preventiva, revisant els sistemes i establint criteris i bones pràctiques abans que aparegui una incidència.
Les dades d’ENISA mostren que encara hi ha recorregut en aquest àmbit: només un 45% de les persones enquestades afirma que la seva organització proporciona periòdicament informació o recordatoris sobre ciberseguretat, mentre que un 85% manifesta interès a millorar els seus coneixements.
Una responsabilitat compartida
La ciberseguretat no és exclusivament responsabilitat de l’àrea informàtica, però tampoc es pot traslladar tota la responsabilitat a les persones usuàries.
La protecció funciona millor quan combinem sistemes ben mantinguts, eines adequades, còpies de seguretat, accessos controlats, persones conscienciades i un suport tecnològic que pugui orientar l’organització quan sigui necessari.
Per a les entitats del tercer sector, protegir la tecnologia significa també protegir les dades de les persones, garantir la continuïtat de l’activitat i preservar la confiança dipositada en l’organització.
La millor ciberseguretat és, al capdavall, aquella que forma part de la manera habitual de treballar de l’entitat.
