En Ramón Molons té 76 anys i des de fa gairebé dos anys és voluntari d’Amics de la Gent Gran, entitat sòcia de Suport Tercer Sector. A través del voluntariat, l’amistat i la sensibilització, l’associació lluita contra la soledat no desitjada i l’aïllament social de les persones grans.
En Ramón explica com és la seva experiència com a voluntari i com estan lluitant contra la soledat no volguda en un moment en el qual el confinament dificulta la seva activitat.
Com vas començar amb l’entitat?
M’hi vaig apuntar perquè un company meu va començar-hi, em va explicar la seva experiència i m’hi vaig animar jo també.
Havies fet algun tipus de voluntariat prèviament?
Abans d’entrar a Amics de la Gent Gran vaig col·laborar 6 anys amb Disa Nou Barris, que és una distribuïdora d’aliments per la gent més necessitada. Al principi es va iniciar a les parròquies i a mesura que es va anar fent gran ens vam establir com una entitat.
Com col·labores amb Amics de la Gent Gran?
La meva tasca és trucar a la gent gran. Una vegada a la setmana vaig a la seu de l’entitat, al carrer Grassot, i truco a gent gran del barri d’Horta-Guinardó i Nou Barris. Per un costat, els telefonem per preguntar com estan, gestionar si ja tenen algun voluntari i que no se sentin sols. D’altra banda, els informen d’activitats i sortides que fem per si s’hi volen apuntar.
Què és el que més t’agrada?
Parlar amb la gent, veure que estan molt agraïts quan els truques. Moltes d’aquestes persones viuen soles o com a molt amb la seva parella. Es posen molt contentes quan truques i els hi preguntes com els hi va i jo també gaudeixo veient com estan de contentes. T’expliquen el que els hi passa en el seu dia a dia, les seves dolències o simplement tenen ganes de parlar perquè no reben gaires trucades o no tenen molts familiars que els puguin fer companyia.
Com és la teva relació amb aquestes persones?
Som amics a distància. Ells estan molt satisfets de parlar amb mi i també em pregunten com estic jo. Al final és com un vincle molt maco entre ambdues parts.
Els has pogut conèixer en persona?
Gràcies a les sortides que fem ens hem posat cara. Amb alguna excursió a la Sagrada Família o al Museu de la Música hem pogut compartir moments junts. Al principi no saben qui sóc perquè només coneixen la meva veu, però després acabem sent tots amics.
Ara no podeu fer visites presencials. Com manteniu el contacte perquè la gent no es senti sola?
Fem trucades més sovint. Si abans fèiem trucades cada 8 dies ara les fem cada tres.
Com ho està vivint la gent gran?
Et trobes de tot. Gent molt forta d’esperit i gent que està més fotuda i necessiten molts ànims per tirar endavant. Fa uns dies vaig parlar amb una senyora que vivia sola amb 85 anys. Em va dir que físicament es trobava bé, però moralment estava molt aixafada perquè la seva germana gran s’estava morint i un cunyat i un nebot seu també.
Per desgràcia hi ha males notícies, però hi ha d’altres persones que estan millor. Una dona que no podia sortir de casa estava molt agraïda per la noia que li feia la compra. Aquesta gent ve una hora i mitja dos cops a la setmana i tot i que l’objectiu es que facin la compra, indirectament també fan una mica de companyia.
Afecta igual a una persona de 70 anys que a una de 90?
És curiós, però en el meu cas m’he trobat persones que són molt grans de més de 90 anys que no tenen molta angoixa i persona més joves (quan dic joves em refereixo al voltant dels 70 anys) que tenen més por i ho porten pitjor.
Què li diries a tota la gent que encara no coneix aquesta nova campanya?
Que li donin un cop d’ull per la web o per les xarxes i que si algú es vol apuntar benvingut serà. En aquests moments, degut a aquesta crisi sanitària, quan més siguem millor.
I a la gent gran?
Primer un missatge d’ànims i que ens en sortirem d’aquesta i que si tenen algun problema que no dubtin a trucar-nos i farem tot el possible per solucionar-lo.