Les entitats sense ànim de lucre poden obtenir recursos a través de concerts, tallers, dinars populars, excursions, conferències i moltes altres activitats. Encara que aquestes iniciatives tinguin una finalitat solidària o de captació de fons, els ingressos que generen no són necessàriament donatius.
Des del punt de vista fiscal, cal distingir entre una aportació que es fa de manera voluntària i el pagament que dona dret a rebre un producte, un servei o a participar en una activitat. Fer correctament aquesta diferenciació permet determinar les obligacions fiscals de l’entitat i registrar adequadament els ingressos.
Quins requisits ha de complir un donatiu?
Perquè una aportació econòmica es pugui considerar un donatiu, ha de tenir caràcter voluntari i no pot existir una contraprestació obligatòria a canvi.
Això significa que fer o no l’aportació no pot determinar l’accés de la persona a una activitat o un servei. Per exemple, una entitat pot organitzar un espectacle obert a tothom i oferir la possibilitat de fer una aportació lliure. Les persones hi han de poder participar independentment de si aporten diners.
En aquests casos, és convenient deixar constància del caràcter voluntari de l’aportació en els materials de difusió, els cartells o els tiquets de l’activitat. D’aquesta manera, queda clar que no s’està exigint el pagament d’una entrada.
La situació canvia quan s’estableix una quantitat determinada que cal abonar obligatòriament per accedir a l’activitat. En aquest cas, l’import correspon al preu d’un servei i no a un donatiu.
El destí posterior dels diners no modifica aquesta consideració. Encara que tots els beneficis de l’activitat es destinin als projectes socials de l’entitat, un pagament obligatori a canvi d’un servei no es converteix per aquest motiu en un donatiu.
Què passa amb els ingressos d’un bar o d’un dinar popular?
Una mateixa activitat pot generar ingressos de naturalesa diferent i, per tant, no s’han de tractar tots de la mateixa manera.
Un exemple habitual és el servei de bar que una entitat ofereix durant una festa, un concert o una altra activitat. Els diners obtinguts per la venda de begudes o aliments no tenen la consideració de donatiu, perquè existeix una contraprestació: la persona paga per adquirir un producte o servei.
El mateix criteri es pot aplicar a activitats com calçotades, dinars populars, conferències o tallers quan s’exigeix una quota per participar-hi. Amb caràcter general, aquest import és el preu del servei que ofereix l’entitat.
En determinades activitats de captació de fons, però, es poden donar situacions diferents. Quan els imports són simbòlics i no existeix una contraprestació equiparable a l’aportació realitzada, una part de l’aportació podria tenir naturalesa de donatiu.
Per aquest motiu, cal valorar cada cas individualment i evitar considerar automàticament com a donatiu qualsevol ingrés obtingut en una activitat solidària.
Per què és important definir-ho abans de l’activitat?
Decidir prèviament com es captaran els recursos permet organitzar correctament la gestió econòmica i fiscal de l’activitat.
Abans de començar la difusió o obrir les inscripcions, l’entitat hauria de concretar si demanarà una aportació voluntària o si establirà un preu obligatori. Aquesta decisió determinarà la documentació que haurà d’emetre, les possibles obligacions fiscals i la manera de registrar els diners a la comptabilitat.
La comunicació amb les persones participants també ha de ser coherent. Si l’aportació és voluntària, cal indicar-ho clarament. Si existeix un import fix necessari per accedir a l’activitat, s’ha de tractar com el pagament d’un servei.
Definir correctament la naturalesa dels ingressos des del principi ajuda a prevenir incidències fiscals, facilita una comptabilitat transparent i permet justificar adequadament els recursos obtinguts per l’entitat.
Font: redactat per l’equip de Suport Tercer Sector a Xarxanet.