Violència masclista a l’àmbit laboral: obligacions i mesures per a entitats del tercer sector

La violència masclista també pot aparèixer en l’àmbit laboral i afecta directament les entitats del tercer sector, que tenen l’obligació legal i ètica de prevenir-la i actuar-hi. Aquest recurs explica quins drets tenen les persones treballadores, quines obligacions han de complir les entitats i quines eines existeixen per garantir entorns segurs i igualitaris.

Des de Suport Tercer Sector, a través del servei d’igualtat de gènere i diversitat, oferim assessorament, formació i recursos perquè les entitats sense ànim de lucre siguin més igualitàries i inclusives i compleixin la normativa vigent.

La violència masclista no només es manifesta en l’àmbit íntim o comunitari: també pot afectar l’entorn laboral i tenir conseqüències directes en la salut, la seguretat i els drets de les persones treballadores. Les entitats del tercer sector, com a espais amb responsabilitats ètiques i legals, han de garantir que el seu funcionament intern és segur i que disposen de mesures per protegir qualsevol persona que visqui una situació de violència masclista.

Aquest recurs recull el marc normatiu vigent, els drets laborals reconeguts a les persones treballadores i les obligacions que tenen les entitats, així com algunes recomanacions pràctiques per avançar cap a entorns de treball lliures de violències.

Marc normatiu i àmbit d’aplicació

La normativa que regula la protecció de les víctimes de violència masclista inclou diverses lleis i decrets que estableixen drets específics i mesures de prevenció i protecció. Entre les principals disposicions destaquen:

• Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que estableix la protecció social, laboral i econòmica de les víctimes.

• Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, que introdueix l’obligació de disposar de Plans d’Igualtat i protocols per prevenir i abordar l’assetjament sexual i per raó de sexe.

• Llei 13/2007, de prevenció i protecció integral contra la violència de gènere, que reforça els mecanismes d’assistència i atenció.

• Reial decret llei 9/2018, que amplia mesures urgents en el desenvolupament del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.

• Llei orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, que recull el dret a la llibertat sexual i aborda totes les violències sexuals, posant el focus en el consentiment.

Aquest conjunt normatiu reconeix drets laborals específics per a les persones treballadores que són víctimes de violència masclista. També considera que aquesta violència pot constituir un risc psicosocial en el marc de la prevenció de riscos laborals, fet que obliga les entitats a integrar mesures preventives i de protecció en la seva organització.

Drets laborals de les persones treballadores víctimes de violència masclista

Quan una persona treballadora és víctima de violència masclista, la normativa li garanteix un conjunt de drets que tenen com a finalitat facilitar la protecció i la seguretat. Entre aquests drets s’inclouen:

• Reducció o reorganització de la jornada, de manera compatible amb la protecció de la persona.

• Treball a distància, quan sigui viable.

• Canvi de centre de treball o mobilitat geogràfica, quan això contribueixi a la protecció.

• Suspensió del contracte amb reserva del lloc de treball.

• Extinció del contracte amb dret a prestació d’atur, en determinats casos.

La condició de víctima es pot acreditar mitjançant; una sentència condemnatòria, una ordre de protecció, o, de manera excepcional, un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis mentre no s’hagi dictat ordre de protecció. Cada dret pot requerir un tipus concret d’acreditació segons la normativa aplicable.

Obligacions de les entitats del tercer sector

Les entitats tenen la responsabilitat no només d’aplicar els drets laborals reconeguts, sinó també de preservar un entorn de treball segur i lliure de violència. Això implica:

• Garantir la protecció de la persona treballadora que exerceix els seus drets.

• Disposar d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe, tal com estableix la normativa.

• Elaborar protocols interns adaptats a la seva realitat i dimensionats segons la mida i l’activitat de l’entitat.

• Formar el personal per saber identificar situacions de violència masclista i actuar adequadament.

• Evitar qualsevol perjudici laboral a la persona que exerceixi els seus drets. Un acomiadament motivat per aquesta circumstància és nul.

Tot plegat forma part de les obligacions de bona governança i cultura organitzativa que han de tenir les entitats compromeses amb la seguretat i la dignitat de totes les persones.

Passos pràctics per avançar cap a un entorn segur

Per aplicar efectivament les obligacions legals i promoure un espai de treball protegit, es recomana que les entitats del tercer sector desenvolupin les accions següents:

1. Fer una diagnosi interna: Revisar la composició de la plantilla, les situacions de vulnerabilitat, les relacions de poder, la possible proximitat entre víctima i agressor, i el funcionament dels mecanismes actuals de prevenció.
2. Elaborar o actualitzar el protocol específic: Un protocol ha d’incloure definicions, conductes prohibides, canals de denúncia confidencials, mesures de protecció, responsables, procediments d’intervenció i mecanismes de seguiment.
3. Formar i sensibilitzar el personal: És clau que direccions, equips de coordinació i tota la plantilla entenguin què és la violència masclista i com pot manifestar-se a la feina. La formació garanteix intervencions adequades i evita la revictimització.
4. Activar mesures de protecció quan calgui: Adaptar horaris, facilitar mobilitat, permetre el treball a distància o suspendre el contracte són opcions que s’han d’oferir quan la persona treballadora ho necessita.
5. Coordinar-se amb recursos externs: Treballar amb serveis especialitzats, serveis socials o protocols territorials permet garantir un suport integral a la persona víctima.
6. Fer seguiment i revisió: Cal establir indicadors, revisar el funcionament del protocol, fer-ne una avaluació periòdica i actualitzar-lo segons novetats normatives i bones pràctiques.

Oportunitats i responsabilitats per al sector

El context actual, marcat per l’impuls renovat del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, anima les entitats del tercer sector a consolidar polítiques robustes de prevenció i protecció.

Designar una persona de referència en igualtat i violència masclista, revisar la política de recursos humans, assegurar un canal de denúncia segur i fer visible el compromís amb la tolerància zero són elements que reforcen la credibilitat i la coherència de les entitats.

Implementar aquestes mesures no només compleix amb la norma: construeix espais laborals dignes, segurs i alineats amb els valors del tercer sector.

Altres continguts relacionats: