El glossari pot servir no només per definir bé el marc des del qual es treballa el pla d’igualtat, sinó també per generar debat i reflexió en el si de l’entitat.
El pla d’igualtat és una eina obligatòria per a les entitats de més de cinquanta persones treballadores, segons el Reial decret 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre. Un dels apartats que s’hi poden incloure voluntàriament és el del glossari, on s’indiquen els significats dels termes que s’hagin anat utilitzant al llarg del text.
En aquest glossari es poden referenciar conceptes bàsics relacionats amb la igualtat, com ara ‘gènere’, ‘sexe’, ‘igualtat de gènere’, ‘discriminació’, ‘perspectiva feminista’, ‘rols i estereotips de gènere’, ‘sexisme’, ‘violències masclistes’… però també aquells propis de l’àmbit laboral.
Divisió sexual del treball: treball productiu/treball reproductiu
Amb la creació del patriarcat també va sorgir la divisió sexual del treball. Els homes havien d’encarregar-se del treball productiu (és a dir, del treball enfocat a generar béns i serveis, que té lloc a l’esfera pública i que és reconegut social i econòmicament), mentre que les dones havien de fer-ho del treball reproductiu (és a dir, del treball de cures i de sosteniment de la vida, que té lloc a l’esfera privada i que sempre ha estat desvalorat).
Aquesta divisió del treball és universal, però cada societat l’ha adaptat de diverses maneres. Cal tenir en compte, a més, que en realitat les dones sempre han treballat tant en l’àmbit reproductiu com en el productiu, encara que de manera precaritzada i invisibilitzada. Avui dia, amb la incorporació “oficial” i progressiva de moltes dones a l’àmbit productiu en països del Nord global, el treball reproductiu ha passat a desenvolupar-se per part de dones migrades, racialitzades i empobrides, desencadenant el que s’anomenen ‘cadenes globals de cures’.
Bretxa salarial
Es tracta d’un indicador que mesura la diferència entre la remuneració dels homes i de les dones, expressada en percentatge referit al salari dels homes. En aquest sentit, quan es parla de bretxa salarial, no es fa referència a la desigualtat retributiva entre homes i dones pel desenvolupament de tasques iguals o d’igual valor, sinó a tots aquells factors que provoquen una diferència entre el salari mitjà d’homes i dones (per exemple, el fet que les dones facin més jornades parcials, tinguin menys contractes temporals, s’enfrontin al sostre de vidre o que les feines que desenvolupen siguin pitjor remunerades perquè no estan valorades socialment).
Segons el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, les dones a Catalunya guanyen un 20,6% menys que els homes. La bretxa salarial no està sancionada legalment, i només s’han de donar explicacions objectives si aquesta supera el 25%. Tot i això, descobrir que a una entitat existeix bretxa salarial, pot ser l’empenta per començar a treballar per l’assoliment d’una major igualtat de gènere.
Segregació sexual vertical i horitzontal
La segregació horitzontal es relaciona amb les dificultats de les persones per accedir a determinades professions. Aquesta segregació es pot constatar, per exemple, pel predomini de les dones en sectors tradicionalment feminitzats (com ara el tercer sector) i en la dificultat d’aquestes per accedir a professions masculinitzades.
La segregació vertical, en canvi, fa referència a les dificultats que tenen algunes persones per desenvolupar-se professionalment. En aquest sentit, les dones no només tenen problemes per accedir a llocs de comandament, sinó que també són les més afectades per la parcialitat i per la desigualtat retributiva, fins i tot en la realització de les mateixes funcions i tasques que un home.
Sostre de vidre
S’anomena sostre de vidre a la barrera invisible amb la qual es troben les dones per accedir a càrrecs directius o de gerència a entitats i empreses (ocupats majoritàriament per homes), malgrat que tinguin l’experiència i la formació requerides per a la tasca en qüestió.
Aquesta limitació està relacionada amb els rols i estereotips de gènere, que fan que les dones no siguin considerades adients o capaces per ocupar aquests espais de lideratge. Recentment, s’ha començat a utilitzar també el concepte ‘terra enganxós’ per fer referència a la dificultat amb la qual es troben moltes dones per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.
Conciliació/corresponsabilitat
La conciliació es refereix a l’intent per desenvolupar la vida laboral sense que aquesta entri en conflicte amb el desenvolupament de la vida personal i familiar, dos àmbits que, en aquesta societat, tenen valors i lògiques de funcionament contraposades. Històricament, hi ha hagut un gran desequilibri entre homes i dones en relació amb això, ja que són aquestes últimes sobre les qui han recaigut les responsabilitats familiars en major mesura.
Això fa que, per exemple, siguin les dones les que majoritàriament demanen reduccions de jornada, permisos per cuidar una persona i excedències, o tinguin menys possibilitats de ser contractades si són -o volen ser- mares, la qual cosa agreuja la bretxa salarial de gènere i relega les dones a les posicions més baixes en el mercat laboral. Per aquest motiu, s’apel·la a la corresponsabilitat: és a dir, a l’assumpció equitativa de les tasques de cures entre homes i dones.
Assetjament sexual i/o per raó de sexe
L’assetjament sexual consisteix en una sèrie de requeriments a través del llenguatge verbal, no verbal o escrit per tenir relacions sexuals que no són desitjades ni consentides per part de la persona que els rep (que pot ser major o menor d’edat). El delicte pot donar-se de manera puntual o continuada en el temps, i la condició és que tingui lloc a l’àmbit laboral, de prestació de serveis o de la docència.
L’assetjament per raó de sexe o de gènere és un comportament intimidant, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest que s’exerceix contra una persona amb motiu del seu sexe o gènere. Aquest també pot ser, alhora, un assetjament de tipus sexual.
Per tal de resoldre dubtes en referència a la igualtat en l’àmbit laboral o altres qüestions relatives a la gestió d’entitats no lucratives contacta amb nosaltres.
Font: Xarxanet, redactat per Suport Tercer Sector.