Has sentit parlar del dret a la desconnexió digital? I del dret al descans? Sabries dir fins a quin punt desconnectes de la feina fora del teu horari laboral? Saps els perjudicis que pot tenir la hiperconnectivitat per a la teva salut? Vols conèixer les principals mesures i bones pràctiques per garantir la desconnexió digital i vetllar pel benestar de totes les persones vinculades a la teva entitat?
A continuació trobaràs un recull dels punts clau que va compartir la nostra responsable de l’àrea d’Igualtat i diversitat, Sara Jiménez, a la formació ‘Desconnexió digital’. Al final de l’article trobaràs un enllaç a la presentació que es va utilitzar per fer la formació.
Si vols rebre assessorament gratuït en matèria d’igualtat de gènere i diversitat sexual, pots traslladar la teva consulta a l’Oficina tècnica per a l’equitat de gènere i la diversitat sexual.
El dret a la desconnexió digital
Totes les persones treballadores, voluntàries i les que tenen alguna classe de relació amb l’entitat tenen dret a no respondre ni atendre cap classe de comunicacions fora de l’horari laboral o de participació en qualsevol activitat o projecte sense cap perjudici. Aquest dret estableix uns límits al temps de treball o a l’acord de participació de les persones vinculades amb l’organització per tal de respectar el seu temps lliure fora de la feina i prevenir riscos per a la salut de les persones.
Segons l’article 19 de la Llei 10/2021, totes les entitats, independentment del nombre de persones contractades que tinguin, estan obligades a implantar una política interna per garantir el dret a la desconnexió digital. El dret té origen en l’article 24 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1984 (ONU) que diu, “tota persona té dret al descans, a gaudi del temps lliure, a una limitació raonable de la duració del treball i a vacances periòdiques pagades”.
Les sancions per transgredir els límits de la jornada varien en funció de la gravetat de la infracció al dret, però poden arribar a ascendir fins als 187.000 € per faltes molt greus com la invasió de la persona treballadora o la seva intimitat.
La hiperconnectivitat digital
La hiperconnectivitat digital és l’exposició sistemàtica i prolongada en el temps a qualsevol assumpte relacionat amb la feina fora de l’horari laboral i, per tant, de manera no remunerada i que perjudica la salut mental.
La incapacitat de desconnectar de la feina implica, al seu torn, la dificultat per conciliar la vida personal. Afecta en major grau les dones perquè a la hiperconnectivitat s’hi suma que majoritàriament són elles les encarregades de dur a terme les tasques domèstiques de la llar i la cura de les persones.
La hiperconnectivitat pot resultar en riscos psicosocials com la fatiga mental, estrès, ansietat i altres malalties laborals com la síndrome de “burnout” o d’esgotament professional que afecten directament el descans i la qualitat de la vida personal, social i familiar. A més, la hiperconnectivitat redueix la productivitat de les persones i crea un ambient de treball desfavorable, ja que instaura ritmes i dinàmiques de treball excessiu que fàcilment poden afectar les persones que treballen dins la mateixa entitat.
La política de desconnexió digital
La política de desconnexió digital aplica a totes les persones que poden relacionar-se amb l’organització: treballadores (inclòs el personal directiu i el patronat), voluntàries, sòcies, d’empreses de treball temporal, contractes formatius, a temps parcial, a distància, etc.
La política s’ha d’establir que no hi ha perjudici si no es dona resposta a missatges, correus electrònics o qualsevol altra classe de comunicació fora del temps de treball. Per fer-ho, s’ha de determinar la disponibilitat de cada persona treballadora, establir l’horari laboral i en cas que sigui flexible, posar límits d’hora.
El document té com a objectiu evitar situacions de conflicte i afavorir tenir un equip més motivat, productiu i compromès. A l’hora d’elaborar-la, és necessari fer una avaluació prèvia de les característiques de l’entitat i la plantilla, i posar especial atenció a l’equitat de gènere.
Bones pràctiques i mesures per desconnectar
- Realitzar sessions de formació i sensibilització sobre la protecció i respecte del dret a la desconnexió digital i laboral.
- Tancar oficines o limitar l’accés al servidor de treball de l’entitat (llums apagades).
- No emetre comunicacions ni exigir resposta fora de l’horari laboral.
- Programar respostes automàtiques, durant els períodes d’absència i derivar el correu a les persones que sí que estiguin treballant.
- Allunyar les reunions i formacions dels extrems d’inici i fi de l’horari de treball.
- Concretar que si s’executen activitats fora d’horari, la presència de les persones serà voluntària.
Et recomanem que donis un cop d’ull a la infografia ‘7 consells per desconnectar‘ on trobaràs idees per poder gaudir del teu descans i temps lliure.
Amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes:
