Parlem amb Sara Jiménez García, responsable del servei d’Igualtat i Diversitat de Suport Tercer Sector, sobre l’Oficina tècnica per a l’equitat de gènere i la diversitat sexual a les entitats del tercer sector.
Quines són les principals funcions de l’Oficina tècnica i a qui es dirigeix?
Des de l’Oficina donem suport a totes les entitats del Tercer Sector pel que fa a temes d’equitat de gènere i diversitat sexual, gràcies al finançament rebut pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.
Les nostres funcions són principalment donar assessorament legal a les organitzacions en matèria d’igualtat i diversitat, realitzar formacions sobre les obligacions legals en la matèria i acompanyar-les en la redacció de documentació com el pla d’igualtat, el protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe, el protocol per combatre la discriminació LGTBIQA+ o la política de desconnexió digital.
Pel que fa als assessoraments, quines consultes són les més freqüents?
Les consultes que més ens arriben a l’Oficina, mitjançant el formulari de la web, tenen a veure majoritàriament amb quines obligacions tenen les entitats pel que fa a temes d’igualtat i diversitat o que han de tenir en compte a l’hora de redactar i registrar el seu pla d’igualtat o els diferents protocols, com per exemple:
- Totes les entitats estan obligades a disposar d’un protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe i d’un protocol contra les discriminacions LGTBIQA+?
- És obligatori registrar tots els plans d’igualtat al REGCON? Com es registra?
- Com s’implementa el protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe?
- Es pot registrar el protocol d’assetjament sexual o per raó de sexe al REGCON?
- La política de desconnexió digital és obligatòria, independentment del nombre de persones treballadores de l’entitat?
Amb quines dificultats es troben les organitzacions per aconseguir que la seva entitat respecti la normativa d’igualtat de gènere i diversitat sexual?
Es pot dir que, al Tercer Sector, les entitats acullen amb molt de gust les mesures que mitjançant el pla d’igualtat s’implementen per arribar a la igualtat efectiva i real entre les persones de les organitzacions, però és cert que hi ha algunes mesures que presenten alguna dificultat a l’hora de la implementació.
Les mesures que més costen són les relacionades amb la utilització del llenguatge inclusiu tant en el dia a dia com a les comunicacions i documents oficials de les entitats, ja que a la nostra societat encara està força arrelat l’ús del masculí com a genèric. Altres mesures difícils d’aplicar eficientment són les mesures de conciliació laboral i personal, que arriben a ser preocupacions principals del personal al Tercer Sector.
Quina és la situació actual del Tercer Sector en relació amb la igualtat de gènere?
Segons informació obtinguda dels últims estudis realitzats per organitzacions com La Confederació (Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya) o La Plataforma ONG de Acción Social, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, actualment ens trobem amb un sector altament feminitzat. Igualment, tot i tenir moltes més dones contractades que homes, té una bretxa salarial favorable als homes. Així mateix, té uns equips directius o patronats amb més homes ocupant llocs de comandament que dones. Per tant, podem afirmar que no ens trobem amb una situació d’igualtat efectiva entre sexes, encara que en alguns aspectes sí que s’aproxima a una certa paritat.
En quina situació es troba el tercer sector pel que fa a la diversitat sexual?
Respecte a la diversitat sexual i de gènere, el Tercer Sector Social, igual com la resta de sectors, es troba en un moment de canvi i adaptació, tant en l’àmbit cultural, social com legislatiu.
Igualment, tenint en compte que es tracta d’un sector especialitzat en la cura de les persones, es pot afirmar que al Tercer Sector es treballa cada dia pels drets i la igualtat efectiva i real de les persones LGTBIQA+. Això es fa a través d’entitats del col·lectiu o mitjançant la posada en pràctica de projectes, promoguts pel SOC com el Projecte ESAL, que intenta reactivar la vida laboral de persones amb risc d’exclusió social, com per exemple el col·lectiu trans.
Així i tot, actualment 7 de cada 10 persones LGTBIQA+ tenen dificultats per trobar feina, segons dades de l’Observatori contra l’LGTBI-fòbia. Per tant, encara resta molt camí per recórrer pel que fa a la igualtat en aquest aspecte.
Amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes:
