Més de 100 persones van assistir de forma virtual aquest dimecres 21 d’octubre a la jornada anual de Suport Tercer Sector. Aquest any, el tema va girar al voltant de la nova llei del teletreball i de les implicacions que suposa per a les associacions, fundacions i cooperatives no lucratives.
La sessió va comptar amb ponents de nivell com Eduardo Izquierdo, cap de l’àrea laboral de Suport Tercer Sector; Mar Sabadell, professora de la UOC i experta en teletreball; Pep Marquès, director corporatiu de desenvolupament organitzatiu i transformació digital de Barcelona Activa, i Aïda Sànchez, responsable de la comissió laboral de l’associació Dones Juristes.
El teletreball és positiu
Eduardo Izquierdo va animar les entitats a apostar per aquesta nova forma de treballar i va donar consells per a la seva implantació. “El que hem fet fins ara no és teletreballar, sinó sobreviure. El teletreball implica conciliació, eficiència, coresponsabilitat i molta confiança entre entitat i treballadors/es”.
Teletreballar no significa treballar menys, però tampoc treballar més, sinó fer-ho d’una forma diferent, però igual d’eficient.
En aquest vídeo podreu escoltar la seva exposició. Durant la ponència, va repassar els aspectes clau de la nova llei i va aclarir els dubtes de les entitats en relació a la implantació del teletreball i a les condicions fixades a la normativa. A sota deixem un resum amb les respostes a les preguntes que van generar més interès durant el webinar.
El teletreball és voluntari?
Sí, la voluntarietat és necessària i per això s’ha de signar un acord entre treballador/a i entitat. Tant l’entitat com la persona treballadora es poden negar a treballar des de casa. A més, és reversible, així que en qualsevol moment es pot tornar a l’opció presencial.
Què és l’acord de teletreball?
L’acord de teletreball és el document que fixa les condicions del teletreball entre l’entitat i la persona treballadora. Hi ha de constar el lloc des d’on es treballarà, les hores que es faran de teletreball al llarg de la setmana, les despeses derivades del teletreball que ha d’abonar l’entitat al treballador/a, i altres aspectes que detallem en aquest article.
Hi ha un model d’acord de teletreball?
Sí, n’hi ha. Des de Suport Tercer Sector us podem enviar diversos models perquè en seguiu l’exemple. Tot i això, recomanem optar per un acord personalitzat i adaptat a les necessitats de l’entitat i la seva plantilla. No hi ha un únic model d’acord de teletreball correcte. Per tant, és millor fer un document que estudiï cas per cas.
Ajuda a la conciliació?
El teletreball pot perpetuar estereotips de gènere. No tota la plantilla podrà fer teletreball i hi ha circumstàncies que poden dificultar la conciliació. Per això hem d’adaptar-nos a cada cas, oferir la màxima flexibilitat horària possible i garantir que es compleix amb el dret a la desconnexió digital. És a dir, per exemple, s’han de pactar hores en les quals no es poden rebre trucades de feina.
També caldrà adaptar aquests horaris en funció de la situació de cada treballador/a. Potser hi ha pares o mares que prefereixen dedicar-se als fills/es durant el matí i opten per treballar al vespre o la nit.
Com afecta als protocols de protecció de dades?
Cal disposar d’una política de protecció de dades específica per al teletreball. Per exemple, cal calcular les necessitats i riscos de l’entitat en relació al teletreball, definir quines fórmules d’accés remot estan permeses, quins dispositius són vàlids per accedir a la informació… En aquesta entrada donem consells per adaptar les mesures al treball a distància. A més, des de Suport Tercer Sector oferim un servei d’implantació de mesures de protecció de dades.
Cal adaptar els plans d’igualtat?
Sí, la normativa estableix que és necessari adaptar a la llei del teletreball els plans d’igualtat i els protocols contra l’assetjament sexual que hagi elaborat l’entitat. Si voleu comptar amb un pla d’igualtat per a la vostra organització, poseu-vos en contacte amb l’àrea laboral de Suport Tercer Sector.
Quina quantitat he de pagar com a entitat?
La quantitat no està concretada a la normativa. L’únic que es menciona a la llei és que s’han d’enumerar les despeses, quantificar-les i abonar-ne l’import a la persona treballadora per part de l’entitat. El que l’entitat pagui a les persones en concepte de despeses per teletreball cotitzarà i tindrà retenció a l’IRPF. Per tant, estarà considerat com un rendiment del treball.
I amb aquestes despeses que suposa per a l’entitat, realment s'incentiva el teletreball?
Sí, però amb matisos. Si som capaços d’adaptar la nostra organització de treball, a la llarga el treball a distància ha de ser un benefici per l’entitat. No ha de ser un perjudici, ni tan sols econòmic. La clau és la formació. No només de les persones treballadores sinó també dels directius i directives.
Estan preparades les entitats per teletreballar?
Cal formació i garantir que es disposa de les eines i els recursos suficients per teletreballar. Les persones treballadores han de conèixer les eines necessàries per teletreballar. Molts cops es tracta de les mateixes eines que utilitzem presencialment, però de vegades no. Per exemple, el teletreball obliga a utilitzar apps per derivar les trucades de l’oficina al nostre mòbil, programes d’edició col·laborativa… La formació, òbviament, va a càrrec de l’entitat.
Des de l’àrea informàtica de Suport Tercer Sector, ajudem des de fa temps les entitats que necessiten un escriptori virtual, programes de gestió al núvol o una app per registrar l’horari laboral.
Al teletreball hi ha horaris?
A l’acord de teletreball s’ha d’indicar l’horari de les persones treballadores, que hauria de tenir una flexibilitat màxima. Hi ha l’obligació de registrar la jornada, així que s’ha de fer ús d’apps o eines com aquesta per registrar els horaris a distància. Cal establir límits i hores en les quals no farem reunions ni trucades.
La normativa diu que s’ha d’intentar flexibilitzar els horaris i s’ha d’aclarir el percentatge de feina que serà presencial i quina a distància. De fet, només estaran sotmeses a la nova llei de teletreball les jornades que es facin a distància en un 30% com a mínim. És a dir, quan es faci teletreball com a mínim 1 dia i mig a la setmana.
I si ja estem fent teletreball?
Si ja hi ha treballadors/es que ja estan teletreballant, s’apliquen les normes i condicions recollides als convenis o acords col·lectius que regulin la prestació de serveis a distància fins que perdin la seva vigència. L’acord de treball a distància amb la persona treballadora s’haurà de signar en un termini de tres mesos des que el RDL resulti d’aplicació.
Quins beneficis té el teletreball?
Tendim a veure els aspectes negatius de les noves situacions, però està demostrat que el teletreball suposa més eficiència. Per exemple, el temps que dedicàvem al desplaçament, quan teletreballem, el dediquem normalment a treballar.
Hi ha una reducció de costos per a les entitats (perquè deixen de pagar el lloguer o subministraments, per exemple), tot i que alhora cal invertir en mobiliari i ordinadors per als treballadors/es. També suposa una disminució de l’estrès i implica més flexibilitat.
Quins són els inconvenients?
La dificultat de cohesió dels equips. La comunicació dins l’entitat és fa més complicada, per tant, els i les responsables han d’estar preparats per adaptar-se a un nou model de comunicació. A més, aquesta dificultat de cohesió pot portar a una pèrdua del sentiment de pertinença a l’organització.
Finalment, pot provocar el fenomen ‘always active’, que defineix la sensació d’estar totes les hores del dia treballant quan es treballa des de casa de manera intermitent i sense un correcte descans.